Kubrick en 12 capítols
El CCCB programa fins al març ‘Stanley Kubrick (1928-1999)’, una exposició retrospectiva del director d’‘Espàrtac’, ‘Lolita’, ‘2001’ i ‘La taronja mecànica’
Stanley Kubrick va ser el director més jove a comandar una superproducció èpica
Durant tota la seva obra, va treballar amb total llibertat i independència creatives
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) obre demà les portes de l’exposició internacional dedicada al director de cinema Kubrick. L’exposició Stanley Kubrick (1928-1999) planteja un recorregut cronològic per l’obra d’un geni del cinema, creador d’obres mestres en una gran diversitat de gèneres cinematogràfics. La mostra repassa la trajectòria creativa del director novaiorquès d’origen jueu Stanley Kubrick, des dels seus anys d’aprenentatge com a fotògraf a la revista Look –el comissari Jordi Costa va sintetitzar que “sempre va seguir sent un fotògraf, mai va deixar de ser un jugador d’escacs”–. S’atura en els seus dotze llargmetratges, fins als seus projectes nonats, els rebutjats per les productores a causa d’un metratge excessiu –com és el cas de Napoleó, del qual es rescaten nombrosos documents del guió– i els encomanats a la responsabilitat d’altres cineastes.
La roda de premsa ahir al CCCB la va iniciar la nova directora del centre, Judit Carrera, que va contextualitzar la figura d’un geni del cinema i l’esforç per haver ajuntat una gran mostra sobre el món del director nord-americà amb la que va dedicar al film 2001: una odissea de l’espai un museu alemany. Per tant, és el primer cop que aquestes dues exposicions coincideixen en un mateix espai. Carrera estava acompanyada d’Ellen M. Harrington, directora del Deutsches Filminstitut i del Filmmuseum de Frankfurt; Tim Heptner i Jordi Costa, comissaris de l’exposició, i Jan Harlan, col·laborador de Stanley Kubrick. La mostra ja s’ha pogut veure en diverses ciutats d’arreu del món com ara Ciutat de Mèxic, Los Angeles, Seül i París.
El crític de cinema i escriptor Jordi Costa –cal recordar magnífiques exposicions comissariades per ell al mateix CCCB com ara J.G. Ballard, autòpsia del nou mil·lenni– és el responsable de la seva adaptació al CCCB de Barcelona, que incorpora continguts inèdits. Entre d’altres, els nous materials esmentats del film 2001: una odissea de l’espai (1968), que aquest any compleix el cinquantè aniversari; storyboards de Barry Lyndon; entrevistes inèdites a actors i directors col·laboradors de Stanley Kubrick –entre els quals, els que van treballar en les seves pel·lícules rodades a Espanya–, i una instal·lació audiovisual biogràfica, a càrrec de Manuel Huerga.
L’exposició Stanley Kubrick (1928-1999) proposa un recorregut cronològic per l’obra del cèlebre realitzador, amb sales dedicades a cadascun dels seus dotze films, que copsen l’atenció del visitant perquè contenen l’univers d’un artista total a través dels escassos films que va tirar endavant.
L’eix central de la mostra, l’anomenat Panòptic, el constitueix la filmografia de Kubrick pel·lícula per pel·lícula, amb la projecció d’algunes escenes emblemàtiques de cadascuna i l’exhibició d’un exhaustiu material relacionat. S’inicia amb el capítol Primers passos, una secció dedicada als inicis del director com a fotògraf a la revista Look, els primers documentals i la primera pel·lícula d’aprenentatge, Fear and desire (1953). Kubrick noir és la secció dedicada als dos primers llargmetratges, Killer’s kiss (1955) i Atracament perfecte (The killing, 1956), “que li permeten consolidar la seva identitat com a cineasta”. “Tots dos s’inscriuen en el gènere negre i en l’àmbit de la producció de la sèrie B”, hi afegeix. Aquí podem quedar bocabadats pel tractament del guió, la tensió argumental i el tractament del blanc i negre.
Camins de glòria (1957) i Espàrtac (1960) constitueixen el segon bloc temàtic de l’eix vertebrador. Kubrick es converteix en el director més jove a comandar una superproducció èpica. Tenia 31 anys quan el va reclutar Kirk Douglas, amb qui va mantenir una conflictiva relació en veure coartada la seva autonomia. Aquesta pel·lícula representa un punt d’inflexió en la trajectòria del director. A partir d’aquí, es va proposar treballar amb total llibertat i independència creatives. Les escenes de la batalla del Silarus van ser rodades a Colmenar Viejo i Alcalá de Henares. La llegenda explica que Kubrick i Douglas van arribar a les mans en el primer film, però van repetir l’experiència laboral.
Després de Lolita (1962), apareix Doctor Strangelove, estrenada dos anys després de la crisi dels míssils a Cuba. “El film destil·la, en clau de farsa, el clima paranoic de la guerra freda i destaca la versatilitat histriònica d’un Peter Sellers desdoblat en tres papers. És una sàtira implacable sobre la capacitat de l’ésser humà per dissenyar la seva pròpia destrucció”, expliquen els responsables. Seria el començament de la vinculació de Kubrick a la ciència-ficció i a les distopies. En serien un exemple 2001: una odissea a l’espai (1968) i La taronja mecànica (1971), dues de les pel·lícules més recordades del director, però no les més apreciades per molts dels seus seguidors.
Després de la històrica Barry Lyndon (1975), The shining (1980) va ser l’única pel·lícula de terror de Kubrick, una obra que “desarticula les tradicionals claus iconogràfiques del gènere i construeix un laberint obert a múltiples lectures”.
En l’últim tram, trobem Full metal jacket (1987), film sobre el Vietnam que Kubrick va rodar en una fàbrica abandonada de Londres perquè tenia fòbia a l’avió. També Eyes wide shut (1999), que consideren “l’obra testamentària d’un creador que aprofundeix en la pugna entre sexes utilitzant els clarobscurs d’un matrimoni de llarg recorregut”. Kubrick va morir abans d’acabar la cinta i van ser els seus col·laboradors els que es van fer càrrec del muntatge.Si tenen la bona pensada de veure l’exposició, vagin amb temps i amb els ulls ben oberts.
Deu pel·lícules a la Filmoteca
La Filmoteca ha programat un cicle dedicat a l’influent director nord-americà coincidint amb la mostra del CCCB. En la roda de premsa, el seu director, Esteve Riambau, va destacar que podrem gaudir de pràcticament tots els grans títols del realitzador. Entre els quals, Lolita (1962). En l’exposició del CCCB, hi destaca l’obstinació de Kubrick per convertir Sue Lyon en una jove estrella a Lolita, la correspondència entre Kubrick i Nabokov i la controvèrsia moral provocada per la pel·lícula i il·lustrada a través de les cartes enviades per grups religiosos de pressió.
També va estar acompanyada de polèmica La taronja mecànica ( 1971), que molts consideren el seu film més explícitament violent. El mateix Kubrick la va retirar de la circulació en el mercat britànic arran de la relació causa-efecte que la premsa de l’època va establir entre la representació de violència gratuïta en la pel·lícula i alguns successos de la crònica negra coetània. En aquest espai, destaca el vestuari futurista dels protagonistes vinculat al sexe.
El revolucionari sistema de fotografia desenvolupat a Barry Lyndon (1975) és una altra de les curiositats de l’exposició. Algunes escenes van ser il·luminades només amb llum natural i espelmes. Va representar la gran aportació tècnica d’aquesta realització, en què Kubrick també va desplegar el seu talent enciclopèdic i obsessiu per a una recreació d’època elaborada amb tots els detalls. Queda clara la seva passió pel barroc i el tractament de la llum.
La retrospectiva dona una visió panoràmica d’un creador que es va mantenir fidel a una manera de fer. Podran agradar més o menys, però no podem dir que cap dels seus films no valgui la pena dins la seva diversitat estètica i temàtica.