La sala de les nostres vides
Marc Crehuet, autor d’‘El rei borni’ i ‘Pop ràpid’, traça la història de l’Apolo en una hilarant docuficció
Res d’aquells busts parlants tan habituals en la majoria de documentals. I, a partir d’aquí, màxima llibertat. Amb aquesta única consigna, Marc Crehuet (autor i director de la comèdia negra El rei borni així com la que, en l’any de la seva estrena, el 2011, va ser enaltida com la sitcom per als moderns de Catalunya: Pop ràpid) va rebre l’encàrrec de realitzar un documental sobre la Sala Apolo coincidint amb el seu 75è aniversari. El resultat s’anomena La juventud baila i és un producte de docuficció en què no únicament es reivindica l’Apolo com a enclavament cabdal de les nits barcelonines, sinó que serveix també de corrosiu retrat d’una generació que voreja la quarantena. “Els meus anys a l’Apolo van coincidir amb el boom de l’electrònica de finals dels noranta”, explica Crehuet, que ha recuperat per a la cinta alguns dels protagonistes de Pop ràpid, entre els quals hi ha en Fede (Francesc Ferrer), versió “exagerada” de si mateix. “Coincidia que estava estudiant la carrera, i el descobriment a l’Apolo d’aquella cultura de ball va ser impactant. Més tard, però, hi tornes pensant que no ha passat tant temps i t’adones que a la gent que hi va els dobles l’edat.”
La juventud baila, una de les produccions més destacades de la secció nacional de l’In-Edit, arriba pocs dies després que Eva Espinet –acreditada, en el film, com a documentalista– presentés Apolo. 75 anys sense parar de ballar, un llibre que destapa un seguit d’episodis històrics de la sala que, en el film de Crehuet, adquireixen gran protagonisme. “La censura no evita que aquests balls [els que, en la dècada dels anys trenta, feien les anomenades taxi-girls] es popularitzin a la ciutat i que senyors vestits d’etiqueta deixin les esposes en mans dels xofers quan acaba la funció del Liceu per perdre’s pels carrerons del Barri Xino, on busquen altres distraccions”, escriu Espinet.
El paper que té actualment l’Apolo com a aglutinador de l’escena trap i, també, la seva etapa com a parc d’atraccions durant els anys de postguerra formen part també de l’argument del film. “Que l’Apolo hagués estat un parc d’atraccions és una cosa que desconeixia i que té una força simbòlica impressionant”, assenyala Crehuet. “Els clubs, al capdavall, no solen ser els parcs d’atraccions dels adults?”
La juventud baila es projectarà a Aribau Multicines aquest dissabte a les 19 h (amb la presència de l’equip que l’ha realitzat) i el dissabte 3 de novembre a les 16.15 h.