Bardalet, entre la vida i la mort
El prestigiós forense presenta ‘El que m’han ensenyat els morts’, un llibre de memòries escrit per Tura Soler
Es presenta avui al teatre El Jardí de Figueres i el 5 de novembre a l’Auditori de Girona
Si una cosa ens va ensenyar Six feet under (A dos metros bajo tierra), una de les sèries més imprescindibles de tots els temps, ambientada en una funerària regentada per una família, és que per parlar de la vida no hi ha res millor que fer-ho des de l’òptica de la mort. Perquè la vida i la mort estan entrellaçades sense remei.
I d’això, precisament, qui en sap un munt és Narcís Bardalet Viñals (Figueres, 1953), prestigiós metge forense i pediatre que acaba d’escriure les seves memòries, amb la complicitat de la periodista Tura Soler, que ha exercit, com diu, de “mèdium” –està narrat en primera persona– o “de negre blanquejat”, perquè, com remarca, no s’amaga l’autoria, com es pot comprovar a la coberta del llibre. El resultat és un llibre de dues-centes cinquanta pàgines que, com assegura l’autora del text, en podrien ser moltes més: “Perquè, si una cosa he descobert de Bardalet, i mira que el conec des de l’any 1986, és que encara té molt per explicar. És un home que guarda molts de secrets.”
El projecte de plasmar vivències, casos, anècdotes, pensaments i reflexions de més de trenta-cinc anys “treballant amb la mort” el va impulsar l’empresari gironí Carles Mallart, fascinat pel personatge. L’escriptora i periodista, redactora en cap d’investigació del diari El Punt Avui, va acordar de reunir-se al llarg d’aquest any amb Bardalet cada dimarts –“si no hi havia futbol”, matisa– al vestíbul de l’hotel Llegendes per exercir d’autèntica psicoanalista per poder-lo encarnar als textos del llibre. Un treball apassionant, com destaca, perquè, com sentencia, “ell és història de la medicina forense”.
De la por a la passió
“Ho confesso. Jo que he fet centenars i centenars d’autòpsies, tantes que ja n’he perdut el compte, quan era un nen, cada nit, abans d’anar a dormir, mirava sota el llit per por que hi hagués algun mort. Si m’haguessin dit que seria forense i em passaria hores i hores tot sol amb un mort... no m’ho hauria cregut. Pot semblar una paradoxa, però jo vaig passar autèntic terror per haver vist una dona morta.” Així arrenca el primer relat de Narcís Bardalet, tota una revelació que fa referència a l’àvia d’un amic seu de la infància. Una experiència traumàtica que, amb els anys, però, va reconvertir en interès, per després esdevenir passió quan ja va ser professió.
A partir d’aquesta primera confessió el lector es trobarà des de frases lapidàries en què, rere l’aparent obvietat hi ha molta reflexió, i “un sentit comú descomunal”, com ara: “he après més coses dels morts que dels vius” i “per morir-te necessites estar viu” perquè “és més difícil néixer que morir”, a un grapat de casos cèlebres i altres de sorprenents. Com la seva experiència iniciàtica a Lizarra (Navarra), en plena era cruenta del terrorisme, la seva relació amb el segrest d’Olot o la relació en vida i mort amb Dalí, al qual va tractar com a pacient, el va embalsamar i, recentment, el va haver d’exhumar i, fins i tot, reimplantar al cadàver les dues cames.
Opinions diverses
A la segona part del llibre, que avui es presenta al teatre El Jardí de Figueres (20 h) i el 5 de novembre a l’Auditori de Girona, es complementa amb 35 opinions sobre la seva figura, amb participacions diverses i alguna de tan sorprenent com la de la cantant Mónica Naranjo. Un pròleg del president de l’Audiència Provincial, Fernando Lacaba –que l’anomena “el confident de la mort”–, i un epíleg a càrrec de Carles Mallart completen el llibre.
