Cultura

El pistoler idealista

Marià Veloy presenta la novel·la negra ‘Contra els homes d’acció’, ambientada a la Barcelona preolímpica, amb un fons ideològic i una estructura lúdica

“Parlo de la gent que s’oposava a un model de Barcelona que, finalment, s’ha consolidat”

Marià Veloy riu amb facilitat, té un tracte molt cortès i amable i prefereix escoltar a parlar, però, quan parla, argumenta de manera precisa. Nascut a Barcelona el 1978, va estudiar filosofia i treballa d’editor autònom. Ha estat crític literari al suplement Cultura d’aquest diari, al TimeOut i a Caràcters. Té una retirada a John Lennon, un avi que va ser jugador de l’Espanyol i una personalitat marcada com a narrador.

Això darrer ho demostra a Contra els homes d’acció (Més Llibres). Ha publicat assajos i llibres infantils d’encàrrec, però en novel·la va debutar el 2011 amb la sorprenent, polièdrica i divertida Königsberg. Va repetir, el 2013, amb la molt recomanable Después de Rita, intimista, inquietant i poètica. Abans, havia tret 100 motius per ser perico, en què demostra la seva gran capacitat imaginativa, si se’m permet la ironia.

Contra els homes d’acció narra la nit i matinada que comparteixen l’Oswald –pseudònim d’un noi de personalitat complexa que treballa d’acomodador de cinema– i l’Alberta, una jove que està fent la tesina sobre l’obra El gos, de Giacometti. Tots dos eren parella fins fa pocs mesos. Ara, els separen un policia, una determinació i una pistola carregada.

Veloy ens serveix aquesta trama hipnòtica i seca en glops molt breus, en què alterna el punt de vista de l’un i de l’altra. També s’alternen el present i el passat. “És un joc literari, lúdic, per influència de Queneau, Perec i altres autors que fan jocs formals que m’agraden. El lector no té per què entrar; la lectura no li ha d’exigir res que no vulgui. Però sí que afecta el ritme, que empeny a seguir llegint. Aquest era el repte i un factor de la novel·la negra que m’interessava, perquè sol atrapar el lector”, confessa Veloy.

És una obra amb una aroma francesa. “Volia fer una novel·la negra, però vaig agafar el model del cinema francès de Jean-Pierre Melville; m’agradava més que el del Vázquez Montalbán quan, a Carvalho, feia descripcions d’una realitat social”, comenta Veloy, que s’imagina l’Oswald interpretat per un Alain Delon de jove. “És una obra dramàtica però, en moments puntuals, hi ha humor; pots somriure. I també és una faula amb personatges arquetípics –el policia, el fugitiu, la femme fatale...– en què aboco una reflexió moral, una pregunta sobre els límits de la lleialtat, que, en principi, és un valor positiu”, però que, dut a l’extrem, no és tan clar que ho sigui, de positiu, assegura l’autor.

És una obra d’idees, de fons polític, tot i que, en cap cas, esdevé un pamflet. Comença amb una cita de Leonard Cohen: “Els somiadors cavalquen contra els homes d’acció.” “Agafo aquest vessant gairebé poètic i l’insereixo en la Barcelona preolímpica. Parlo de la gent que en aquell moment s’oposava a un model de Barcelona que, finalment, s’ha consolidat, amb les seves coses bones i moltes de dolentes. Sembla que no som capaços de pensar una alternativa de ciutat”, es queixa.

“L’Oswald és un idealista i vol canviar la societat. I es pregunta fins a quin punt ha de ser lleial a aquesta idea, si val la pena arriscar la vida o no.” Per això, i per seguir l’activista francesa Clementine, entra en un petit grup de terroristes novells, Els Aviadors. “Són quatre nois de vint-i-pocs anys que ho volen tot i ho volen ara, amb un idealisme gairebé romàntic i totalitzador. Amb l’edat, però, et vas conformant amb petites coses.”

Les coses es poden canviar, però? “Crec que sí. Cal prendre consciència i fer petits canvis perquè, com deia el Capità Enciam, «els petits canvis són poderosos»”, conclou Veloy.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor als 70 anys el cantant flamenc ‘Chiquetete’

Sevilla
Iolanda Batallé Prats
Directora de l'Institut Ramon llull

“La meva dèria és obrir portes al món”

Barcelona

‘Cold war’ es corona a Europa

Barcelona
Crònica
música

Loquillo assalta el Sant Jordi

Barcelona

Omnipresent Fargnoli

Girona
Pròxim capítol: 92. L’homenatge a Guimerà (Passeig d’Àngel Guimerà, Ribes de Freser)

La cova del martiri

ALBANYÀ
Capital de la cultura catalana

Manresa s’acomiada amb llum

Orquestra de vertigen

BARCELONA
Patrimoni

La catedral del Montseny

breda