Lucidesa del cos

“El cos és molt llest”, sentencia la coreògrafa Meg Stuart. Fins aquest diumenge, el Mercat de les Flors ha proposat un díptic en què es mostra l’evolució del seu treball des dels seus solos, que interpreta ella mateixa (que es van programar dimecres i dijous), fins a una peça coral, per a cinc ballarins, en què ella construeix des de fora del linòleum. Violet és la suma de cinc individualitats que arrenquen de moviments de pols oposats i que aniran confluint. Irremeiablement. El 2017 va rebre el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia per la seva trajectòria.

Stuart construeix la seva dansa a partir de les sensacions, de pautes emocionals que serveixen als seus ballarins (o que desenvolupa ella mateixa). Cal sentir per ballar. Però a la vegada que el coll pot sentir sensualitat, el braç, al mateix moment, percep resistència: el cos és complexe i suma sensacions a la vegada. Stuart, doncs, advoca per una dansa complexa que ho integra tot. Per això, per exemple, és una ferma defensora que tots els cossos puguin pujar a l’escenari, superant la convenció que l’estètica o la preparació física siguin elements imprescindibles per ballar.

De l’emoció al moviment

La coreògrafa concep a partir de mons emocionals i indaga per transformar-los. Els moviments fora de control, les convulsions o el sacseig són una de les seves aportacions que, posteriorment, han anat integrant altres coreògrafs. També és habitual la seva col·laboració amb artistes plàstics i músics. Per això, per exemple, ha construït algun solo per a les galeries amb Boris Charmatz (també va debutar fa poc al Mercat) i pot incloure músics en directe a la coreografia. Aquests poden ser alguns dels elements que coincideixen amb molts dels creadors dels Ballets C de la B. La coreògrafa nord-americana té la companyia Damaged Goods, a Brussel·les.

I és que Stuart defuig del cos virtuós i opta per “un cos que es resisteix, que ensenya les caigudes i el fracàs, que parla amb el moviment”. La coreògrafa va agrair la invitació del Mercat de les Flors i, sobretot, després de veure quins altres companys d’escena comparteixen el programa d’aquesta temporada. I és que Àngels Margarit ensenya, ara, quin és el seu univers de la dansa, que, possiblement, havia quedat més arraconat durant els anys de la direcció artística de Francesc Casadesús. Tot és necessari.