Fer esclatar la jerarquia
José K el torturado és un personatge extrem que posiciona l’espectador en un punt moral límit. El protagonista ha estat detingut, després de dècades en crida i cerca internacional. Sospiten que si ha aparegut és perquè ha preparat un nou atemptat. No saben on. I ell no vol dir-ho. Només queda el recurs de la tortura per aconseguir la confessió i estalviar el que pot ser un nou bany de sang. El Teatre Romea presenta fins al 7 de desembre (i en sessions golfes) un monòleg en castellà interpretat per Iván Hermes i dirigit per Carles Alfaro.
El director de teatre va poder accedir a un material que el periodista d’investigació Javier Ortiz havia anat recollint i que, bona part, es va traduir en una conferència sobre els límits de la tortura. Alfaro ha fet una dramatúrgia posant un cas extrem per veure fins a quin punt es podria acceptar la tortura. I si fos així, quins serien els nous límits per tornar a reincidir-hi en altres casos, potser de menys virulència.
Hermes interpreta aquest assassí mercenari, que fa temps que ha deixat de creure en els seus ideals i que només mata com a reacció a l’odi que porta dins. Ha sacrificat la seva vida per no res. Però, a la vegada, ha estat conseqüent amb la seva deriva ideològica i considera que qui el tortura és també un altre agressor, però que la democràcia el legitima. Hermes busca l’aspecte més humà d’aquest monstre i cerca el seus conflictes personals. Aquest Jose K entén que la democràcia està pervertida. “És un joc de titelles”, comenta l’actor, en el qual el Consell Europeu, triat pel Parlament Europeu, posa les regles del joc polític, econòmic i social. “Ens donen motius per posar bombes cada dia, però és l’ètica la que ens frena, argumenta, Hermes.
