Cultura

El tabú de l’incest

Jo Alexander presenta la novel·la breu ‘Palas y Héctor’, en què narra la relació d’amor impossible entre dos germans

“Sobrevalorem el vincle de sang. La sang no mana, mana el vincle”, afirma Jo Alexander

El 1998, Jo Alexander va arribar amb força amb la novel·la Extrañas criaturas. Només tenia vint anys. Fins al 2009, no tornaria a publicar: L’hivernacle, a Quaderns Crema. Nou anys després, presenta Palas y Héctor, editada per Acantilado. Tres obres breus, ben rebudes per la crítica (aquesta encara no, però aviat se’n parlarà) i amb uns mons foscos i delicats alhora que retrata amb un estil treballat. “Les tres parlen d’un amor impossible, per culpa de l’entorn o per la incapacitat dels protagonistes”, comenta l’autora.

Nascuda a Barcelona el 1977, Jo Alexander ha col·laborat com a redactora i guionista en diferents mitjans de comunicació i ha repartit el temps creatiu entre la literatura i la música. Aquest mes, penjarà a les xarxes el disc Girls Go Home, “un EP amb cinc temes propis, de rock amb reminiscències de blues i un toc de pop”: “Me’n reservo cinc més per penjar-los més endavant.”

Tornant a la literatura, Palas y Héctor és una tragèdia grega en format domèstic en què Alexander focalitza amb eficàcia les escenes essencials per mostrar la relació tempestuosa que mantenen dos germans, la Palas i el seu germà petit, l’Héctor. Pocs personatges situats en ambients ben triats i ben descrits, entre una Barcelona amb soroll de fons sòrdid i una campanya anglesa amb l’elegància –aplicable a tota l’obra– de Retorn a Brideshead.

El tema troncal és l’incest, sempre incòmode. “És més per motius morals que ens incomoda l’incest, no tant per mandats biològics. Conec cosins que són parella i generen un cert rebuig en el seu entorn perquè comparteixen sang. Sobrevalorem el vincle de sang. La sang no mana, mana el vincle, o a les famílies no hi hauria les baralles, traïcions i discussions que hi ha. I també es rebutja per motius culturals. Estem plens de tabús”, afirma Alexander.

Valoració a banda mereix l’incest entre un pare i una filla, pel fet de partir d’una violació o, com a mínim, d’un abús. Però aquest no és el cas. És una relació consentida i mostrada amb sensualitat i bellesa, sense caure en cap moment en el carrincló.

“Quan mor el pare i tot comença entre ells dos, ell té 14 anys i ella, uns 25, tot just ha acabat la carrera. Volia que ella fos la gran i que ell no només fos el seu germà, sinó un menor d’edat que tot just ha fet el canvi i que desperta en ella un sentiment de culpa i de dubte”, puntualitza.

En l’obra se’ns mostra com “tots dos intenten posar terra pel mig”, casant-se i vivint a milers de quilòmetres de distància, “però no ho aconsegueixen, estan condemnats a estimar-se per sempre”. Els personatges que els acompanyen fins a un final en part imprevist són Adelaida (la mare), William (el pare, més citat que present), un antiquari peculiar anomenat Fibonacci, Bertrán (el marit d’ella) i Kay (la promesa d’ell), entre pocs més.

Jo Alexander és usuària habitual de biblioteques i entre els seus autors preferits hi ha “Marguerite Duras, Thomas Bernhard i, sobretot, la Isak Dinesen de Memòries de l’Àfrica, que per a mi és un llibre de consulta que he rellegit molts cops”, confessa.

“Escric per intuïció, no preparo personatges ni estructures. Em guio per l’instint. Si no, m’avorreixo.” I això fa que passi tant de temps abans no encerta l’encaix ideal que s’autoexigeix per tirar endavant una obra. “Passo anys intentant escriure una novel·la, fins que, al final, trobo el to i la trama desitjats. I començo a escriure i corregir i reescriure i esborrar... constantment. M’ho miro tot massa. Potser hauria d’anar més per feina.” Doncs sí, perquè serà cruel fer esperar els seus lectors deu anys més fins a la pròxima novel·la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ian Gibson: “Machado estaria molt inquiet amb la situació actual a Catalunya perquè sempre deia que calia parlar”

Cotlliure

L’escriptora Maria Barbal, a “Protagonistes”

Girona

El Ministeri de Cultura demana a l’Audiència Nacional autorització per intervenir l’SGAE durant sis mesos

Madrid

El cinema en català cau al 2%

Barcelona

La revolta del pijama

Barcelona
Mirador

Iran, 40 anys després

Vides en ruta

BANYOLES

Keko: alt, clar i contradictori

PALAFRUGELL

La revolució industrial

Girona