Cultura

Últim viatge del Kursk

Vintenberg recupera el subgènere dels submarins per recrear la tragèdia de la nau russa, que es va enfonsar l’any 2000 i en què van quedar atrapats 23 mariners

El K-141 Kursk era un submarí de propulsió nuclear, un dels més avançats tecnològicament de l’armada russa. El 12 d’agost del 2000, es va enfonsar amb 118 tripulants a bord durant unes maniobres al mar de Barents, al cercle polar àrtic. Diverses circumstàncies van fer d’aquest naufragi una tragèdia molt mediàtica, amb repercussió en els mitjans de comunicació d’arreu del món. Després de dues explosions separades per 2 minuts i 15 segons –la segona va ser tan gran que es va registrar als sismògrafs–, 23 mariners van sobreviure i van quedar atrapats a la popa del submarí encallat al fons del mar, a 108 metres de profunditat. Els britànics i altres potències de l’OTAN van oferir ajuda per salvar-los, però els russos van intentar rescatar-los amb equips vells i mal cuidats. Van trigar nou dies a acceptar ajuda.

El periodista britànic Robert Moore va investigar a fons la tragèdia en el llibre Kursk (Plataforma Editorial, en castellà) i el cineasta danès Thomas Vintenberg (Copenhaguen, 1969), un creador que no s’havia interessat pel gènere d’acció o el bèl·lic, signa ara una adaptació cinematogràfica amb el mateix títol, Kursk, que ha arribat aquesta setmana als cinemes. La seva filmografia inclou el film Submarino, però és un títol trampa: en realitat, era un drama sòrdid sobre dos germans separats de petits. També es mouen en el terreny del drama Celebració, la pel·lícula amb certificat del moviment cinematogràfic danès Dogma, que el va donar a conèixer el 1998, i La caça (2012), la història d’un professor acusat de pedofília, que va estar nominada a l’Oscar i va valer a Mads Mikkelsen el premi al millor actor del Festival de Canes.

Drama i Dogma

Aquests dos films il·luminen el plantejament de Vintenberg: accent en el drama dels personatges (uns homes atrapats i les seves famílies que esperen que se salvin) i una posada en escena dins el submarí que recorda l’estil del Dogma: una càmera a l’espatlla nerviosa que segueix els personatges lluitant per sobreviure.

Vintenberg no va seguir amb un especial interès la tragèdia del Kursk, però, segons explica en les notes promocionals del film, recorda bé “els missatges que s’enviaven amb cops a través del casc del Kursk”. Tot i que sol engegar els seus projectes, aquest cop va ser una proposta de l’actor belga que protagonitza Kursk, Matthias Schoenaerts, amb qui havia treballat a Lejos del mundanal ruido (2015). “Em va demanar que llegís el guió, i en poder imaginar-me’l com a protagonista, tot em va encaixar –recorda–. El guió de Robert Rodat era magnífic; hi bategava el tema universal de la cursa contra el temps, que tothom ha experimentat en algun moment de la seva vida.” I hi havia, a més, “temes polítics i una bella història d’amor”.

Directors sota el mar

Amb aquesta pel·lícula, Thomas Vintenberg s’afegeix a la llista de cineastes de renom que han estat seduïts pel subgènere dels submergibles, bèl·lics o no, les darreres dècades: Wolfgang Petersen es va donar a conèixer amb El submarí (1981), James Cameron va rodar Abyss (1989), John McTiernan va dirigir a La caça de l’Octubre Roig (1990), ÇKathryn Bigelow també es va interessar en la marina soviètica amb K-19: The Widowmaker (2002), Wes Anderson va retratar Cousteau a Life aquatic (2004)... Sonars, periscopis i torpedes es van fer populars als anys quaranta i cinquanta, en l’època d’esplendor del cinema bèl·lic de la Segona Guerra Mundial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Kursk

«Kursk»

Gènere: Drama
Direcció: Thomas Vinterberg.
Intèrprets: Matthias Schoenaerts, Colin Firth, Léa Seydoux, Michael Nyqvist, Max Von Sydow.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

L’actriu Anna Castillo triomfa als premis Feroz i s’emporta el guardó a millor actriu secundària en cinema i en sèrie

Barcelona
Patrimoni

Els feliços anys vint de Palamós

palamós
Crònica

L’últim gra de la collita?

Girona

Chancho, depurat i essencial

l’hospitalet de llobregat
Pròxim capítol: 97. La terra de llibertat (Plaça de l’Ajuntament, Figueres)

La maleïda maquinària

Camprodon

Olorar de memòria

Palafrugell
Mirador

La intimitat de la figura pública

Llarga vida a la fantasia

Barcelona

L’illa de ‘La tendresa’

BARCELONA