Cultura

L’hora d’Alfred

Alfred García, finalista del concurs ‘Operación Triunfo’, publica ‘1016’, un disc sobre l’amor que estrenarà l’abril vinent a Girona

“És casualitat que ara a ‘OT’ es canti Txarango en català? No sé si vaig ser un conill d’índies”

Amb un títol, 1016, que fa referència al número que duia quan es va presentar al càsting d’Operación Triunfo, Alfred García (el Prat de Llobregat, 1997) publica el seu primer disc després dels seu pas pel famós concurs de televisió. Un disc amb l’amor com a “motor de tot”, que recull –i deixa reposar– les experiències viscudes en els darrers dos anys (moltes de les quals, sota el focus públic) i en el qual García, més enllà d’una veu bonica, es reivindica plenament com a cantautor. “Em considero més un compositor que no pas un cantant”, assegura, sense dubtar, mentre acaricia el piano d’un vestíbul d’hotel barceloní.

Nodrit de setze cançons, 1016 ha estat fet amb plena “llibertat” (“Universal no m’han posat cap imposició –remarca–, la qual cosa els agraeixo”) i destil·la el bagatge –molt més ric del que alguns podrien suposar– del músic. “M’agrada Nick Cave, de qui admiro la seva subversió; Bob Dylan, que, al març al Liceu, em va deixar captivat com capgirava les seves cançons...” Garcia, però, no únicament cita músics quan li demanen que faci inventari d’influències. “També hi ha el meu tiet [el poeta i periodista David Castillo], que m’ha introduït en Dylan, en la Beat Generation, en tota la contracultura... La meva manera d’escriure és, de fet, molt Castillo”, assegura somrient. Un concursant d’OT... que parla de contracultura? “Jo vinc de l’underground!”, subratlla amb convicció. “Vinc de tocar al Sidecar amb la inquietud de no saber si recolliríem prou diners per poder pagar la sala! No et diré que no m’agradaria tocar al Palau Sant Jordi, però tot allò és encara molt en mi i continuo sent de tarannà molt underground”. Se li il·luminen als ulls, també, quan li demanen per les seves tasques de productor en el disc. “M’encantaria produir Paco Ibáñez, Joaquín Sabina, Jamie Cullum... si em deixessin!”

No escatima elogis, tampoc, pel seu estimat Prat de Llobregat (himne del qual versiona a 1016) ni pel Taller de Músics, on va formar-se al mateix temps que s’autoeditava tres discos. “Allà, més que professors, vaig tenir veritables mestres. Les lliçons sobre harmonia encara les tinc ben presents.” I, quan li demanen pels dos temes que hi ha en el disc en català (un dels quals, Et vull veure, cantat a duo amb Amaia), s’adjudica bona part dels mèrits que, finalment, el català hagi entrat a OT. “És casualitat que, ara, un concursant canti en català Txarango? No sé si jo vaig ser un conill d’índies”, diu amb murrieria.

1016 té col·laboracions, també, de Love of Lesbian, Carlos Sadness i Pavvla (“és fantàstica, volia ajudar-la a donar-se a conèixer”) i, a Catalunya, s’estrenarà en directe el 5 d’abril a l’Auditori de Girona, dins el Festival Strenes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.