Les lletres que no agradaven al franquisme
La porra i les tisores van ser els estris més repressors dels últims anys del franquisme. La porra violentava el cos i les tisores, l’ànima. Les tisores del censor tallaven fragments de lletres de la Nova Cançó o fins feien bocins molts temes. Una selecció d’aquestes cançons censurades, o prohibides perquè mai sonessin, es podran escoltar avui a dos quarts de nou del vespre a la sala Luz de Gas en el concert La Nova Cançó inèdita. Lletres censurades a la llum, organitzat pel Memorial Democràtic, organisme que depèn del Departament de Justícia. En el concert intervindran els cantautors Pau Alabajos, Arnau Aymerich (Ebri Knight), Cesk Freixas, Meritxell Gené, Gemma Humet, Jordi Montañez i Marc Ràmia, que cantaran versions censurades de L’Estaca de Llach o Diguem no de Raimon, i també cançons que van restar inèdites.
Els motius de la censura, tot i que a vegades els censors estaven poc atents a les metàfores de molts textos, feien referència bàsicament a qüestions polítiques o de temàtica sexual. Moltes de les lletres censurades farien riure qualsevol jove d’avui dia.
Els músics havien de presentar les lletres de les cançons que volien cantar en directe al Gobierno Civil i a la Delegación Provincial del Ministerio de Información y Turismo. Si volien enregistrar un disc, els artistes havien de presentar directament les cançons al Ministerio de Información y Turismo, a Madrid. Per al concert, les cançons es podien autoritzar, denegar o prohibir per ordre del delegat provincial. Pel que fa a les gravacions, les cançons podien ser autoritzades o denegades de forma parcial o íntegra. En aquest cas, els autors podien tornar a presentar una nova lletra.