Muntanya i santuari màgic
Joaquim Tremoleda i David Pujol publiquen un llibre que recull la història i les llegendes de la mare de Déu del Mont
“És imprescindible que el santuari i la muntanya del Mont tinguin sempre disponible un llibre per als romeus que hi pugen cada any des del seu poble, però també per als visitants ocasionals que, captivats per la bellesa i l’espiritualitat d’aquest indret, vulguin saber-ne més”, descriu Joaquim Tremoleda, un dels dos autors del llibre La Mare de Déu del Mont ( Editorial Gavarres ), juntament amb David Pujol.
El llibre recull i actualitza la monografia que va editar la Diputació de Girona l’any 2010. En els seus textos i en les seves imatges es parla del paisatge i de la natura, de la història, de l’economia tradicional dels masos i dels pobles del voltant, del patrimoni material i també de l’intangible, de les bellíssimes llegendes que ha generat i d’unes tradicions antiquíssimes que s’hi han documentat i dels personatges, escriptors i poetes il·lustres que s’hi han sentit atrets.
Perquè el Mont, com s’exemplifica en aquest volum, és una església, una hostatgeria, un lloc de trobada de romeus i excursionistes i un indret rellevant de la ruta verdagueriana que regala qui la visita amb una de les millors panoràmiques del nostre país amb els seus 1.124 metres sense competència geogràfica al seu voltant més proper.
Tots els vessants
Tremoleda i Pujol han estructurat el llibre en onze grans apartats, que van des de la situació i la toponímia a una proposta de sis rutes per poder-hi arribar a peu. Entremig: el medi natural, l’explotació de la muntanya, els pobles de l’entorn i les romeries, els masos i les fortificacions, la història del monestir i del santuari, el patrimoni religiós, la literatura, personatges i llegendes, la vinculació de mossèn Cinto amb el Mont i el patronat del santuari.
Pel que fa les rutes, hi apareixen escrites una des d’Albanyà passant per Lliurona, una des de Besalú passant per Beuda, una de Tortellà passant per Sales de Llierca, una altra des de Cistella passant per Lladó, una de Maià de Montcal passant per Segueró i, finalment, una des de Crespià.
Com bé remarquen els autors del llibre, el Mont és un lloc singularíssim amb una situació de la serra, amb els seus dos pics coronats pel santuari i la torre de Falgars, que, si bé fa de partió entre les comarques de la Garrotxa, de l’Empordà i del Pla de l’Estany, des d’on es divisa el mar del golf de Roses, el Montgrí, l’estany de Banyoles i Besalú, el puig de Bassegoda i Canigó, “no separa, sinó que és alhora punt de trobada i unió”: “I fa que esdevingui la nostra particular muntanya màgica, el referent de tota la munió de pobles que es troben al seu voltant. Tot plegat fa de la muntanya i el santuari de la Mare de Déu del Mont transcendeixin l’estricte marc local per esdevenir un símbol d’identitat nacional.”
