Cultura

Crònica

Messies participatiu

‘El Messies’ serà sempre nostre!

Va ser Richard Wagner qui, en ple romanticisme, afirmava estar del tot convençut que difícilment podria assolir-se la unitat de la nació alemanya si abans no s’unificava l’ànima germànica a través de la creació d’un nou teatre musical com el que ell proposava. En un moment de la història de la nació catalana realment complex i on, massa sovint, ens hem de lamentar ja no només de la inexistència d’unitat sinó, fins i tot, d’ànima, el sotasignant ha de dir que, dijous, L’Auditori va brollar, pels descosits, unitat i ànima col.lectives en forma d’amor incommensurable per un projecte musical. I és que la valenta decisió d’un grup de cantaires de prosseguir la tradició nadalenca, iniciada el 1995, d’interpretar El Messies (1742) de G.F.Händel (1685-1759) de forma participativa després que la coneguda entitat bancària que l’impulsava va decidir, almenys a Barcelona, de no celebrar-la enguany, ha estat com el foc del fonedor del profeta Malaquies perquè aquest grup fos capaç de superar entrebancs i fer possible, perquè no dir-ho, el miracle, la revolució. No pas en va, André Breton ja ens havia avisat: la bellesa serà convulsa o no serà...

Ha estat el transcendental de la bellesa, intensament present al llarg del conegut oratori, el que ha posseït els emprenedors del projecte a enfocar-lo com un patrimoni del país i en clau d’aquest. La intel.ligent decisió d’elegir Edmon Colomer com a director musical, precisament el mateix director que havia iniciat la tradició el 1995, va ser clau perquè la versió, més enllà dels desencerts i desequilibris característics en un projecte participatiu com aquest, traspués bon fer, sentit dramàtic i, sobretot, un entusiasme i una passió desbordants que van anar com l’anell al dit en números de l’oratori com ara el cor final Worthy is the Lamb i el celebèrrim Hallelujah!.

Per si això fos poc, vam trobar-nos també una ajustada i respectuosa, a nivell d’estil, Orquestra de Cambra de Granollers, ben definida pel concertino Corrado Bolsi, que va mostrar una bella i empastada sonoritat assolida gràcies, en part, a la manera com alguns dels seus membres empressin arcs barrocs. Quatre esplèndids solistes vocals, liderats per un estel·lar Josep Ramon Olivé, van acabar per contribuir a un triomf musical que, potser, sense saber-ho, s’erigeix com una lliçó del veritable poder: el de la música i el de la societat civil. O, si ho voleu, el de la civilització humana.

Messies Participatiu. G.F.Händel: El Messies. Orquestra de Cambra de Granollers. Cor de participant. Coral Cantiga. Solistes vocals. Direcció: E. Colomer. L’Auditori, 27 de desembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MAX
DIBUIXANT DE CÒMICS

“He fet un còmic sense l’esquema de plantejament, nus i desenllaç”

Barcelona

Una mica més feliços

Fornells de la Selva

‘Sardanitzant’ el pop modern

BARCELONA

Liceu imprescindible

BARCELONA

El desè concurs literari Bolleré creix

Blanes

Guitarra a l’Ateneu

BANYOLES
Clara Lago
Actriu

“Molta gent no sap què la fa sentir feliç”

Barcelona

Laya Films i ‘Els crims del franquisme’

Documental

Coque Malla mira enrere amb veus femenines