Sàtira de Berlusconi

L’Oscar per La gran bellesa (2013), que ja estava protagonitzat pel gran Toni Servillo, i el triomf als premis del Cinema Europeu per La joventut (2015) van convertir Paolo Sorrentino (Nàpols, 1970) en un dels cineastes italians més coneguts internacionalment. Però la seva fama ve de més enrere, per una pel·lícula que justament té alguns punts en comú amb Silvio (y los otros), que s’estrena avui els cinemes: l’any 2008 es va endur el premi del jurat del Festival de Canes amb Il divo, una paròdia del polític Giulio Andreotti, interpretat també per Toni Servillo (napolità, com el director).

Silvio (y los otros) s’ha estrenat a Itàlia dividit en dues pel·lícules, però per a l’estrena internacional s’ha muntat en una sola pel·lícula de dues hores i mitja (54 minuts menys que els dos films). Toni Servillo torna a col·laborar amb Paolo Sorrentino per interpretar un Silvio Berlusconi en plena decadència, a l’any 2000.

El polític i empresari acaba de deixar el càrrec de primer ministre i està cada vegada més acorralat per les conseqüències del seu peculiar estil de vida i de les seves tèrboles connexions amb la màfia. Un ambiciós empresari, interpretat per l’actor Riccardo Scamarcio, vol fer el salt a escala internacional amb els seus qüestionables negocis i, per aconseguir-ho, intenta apropar-se a Silvio, l’home més poderós d’Itàlia, a través de festes, extravagàncies i excessos.

El film ha rebut crítiques desiguals: hi ha qui ha lloat el retrat emocional del personatge i qui ha discutit el resultat caòtic de barrejar dues pel·lícules en una de sola.