Les 12 van tocant
La Gleva celebra el primer any estrenant sala d’assaig i donant veu a nous artistes amb una productora
Quan fa un any de la seva inauguració, La Gleva ha recollit el premi Teatre Catalunya (que atorga Adetca a partir d’un jurat transversal en la gala Aixeca el teló) com a projecte cultural amb un futur més prometedor. De seguida van comprovar que l’escenari no era suficient per poder convidar companyies a fer les seves residències i, ara, han obert una sala d’assaig al local del davant. També van veure la necessitat de poder acollir les companyies que no tenien forma jurídica, convertint-se en productores. L’han batejada Amici miei, el mateix nom que Mario Gas va posar al seu espectacle, que ara reprèn amb Bárbara Granados al piano. Amb els convenis programats per a aquest any, ja han arribat a la dotzena de produccions. Humils, admeten un treball des de la precarietat en què tant s’amaguen els focus per fer produccions senzilles, com es recullen les escombraries i se serveixen cafès a la barra del vestíbul.
Amici miei tindrà una segona temporada, a partir de dimecres. Mario Gas renova repertori de poemes, cançons i opinions, perquè ho presenta com una vetllada d’amics, en què tot pot variar. D’entrada, en cada sessió, hi haurà un convidat que l’acompanyarà. El que no pot variar és la durada: 80 minuts. Per això, la pianista llueix un rellotge (a la foto) per advertir Mario Gas que no es relaxi i s’allargui amb les sessions, diuen irònicament.
Roger Peña proposa una nova versió de Poder absoluto, ara en català, amb Recòndita harmonia (del 6 al 30 de juny). Gas és el polític madur i la jove promesa, ara, és una dona: Anna Ycobalzeta. Abans, Peña també haurà estrenat Dolç (del 20 al 31 de març), que reflexiona sobre la coherència de ser una persona que accepta l’acollida socialment, però a què li costa assumir-ho quan es produeix a casa seva. Pedro Cánovas signa un treball amb interns de la presó, Nadie lleva lazos por ellos (29 i 30 de maig), que evidencia durs testimonis reals a la presó.
La Gleva repeteix aventures com ara: Laia Alberch (Así empezo la guerra), Marina Prados (It’s all about the hairstyle) i Lara Díez (Omplint el buit). Concha Milla interpreta Estigmes, un text propi basat en un fet real (els anys de tractaments per aconseguir ser mare), dirigit per Francesc Cuéllar.I Paula Ribó dirigeix un treball tendre d’Aura al Pou, que ensenya la manera d’entendre la vida d’unes joves en la peripècia de quedar-se tancades dins del lavabo d’un bar regentat per un xinès: Chinabum, del 20 de febrer al 3 de març.
10 anys de la mort de Ricard Salvat
La Gleva homenatjarà Ricard Salvat rellegint la versió de Primera història d’Esther d’aquest director, mort fa una dècada (de l’1 al 17 de febrer). Cada sessió, convidaran un actor que va participar de l’escola Adrià Gual, fundada per Salvat. Per últim, Marc Artigau i Joan Maria Segura donen forma al desig d’accedir a la felicitat, similar a escoltar havaneres a la platja amb els amics a l’aire lliure: El meu avi no va anar a Cuba (del 17 de juliol al 4 d’agost).
La filosofia, columna vertebral
El periodista Albert de la Torre forma part, juntament amb Bárbara Granados i la directora de la sala, Júlia Simó, del pinyol de La Gleva. Han anat bastint aquest projecte per donar espai a allò que els semblava imprescindible. I la filosofia és un element que defensen com a part de la columna vertebral. Per això, s’ha constituït una associació d’Els Filòsofs de La Gleva. Periòdicament, convoquen especialistes (sense la necessitat que siguin personatges mediàtics ni que presentin una sessió acadèmica). La voluntat és crear un grup (ja n’hi ha un de notable que ho segueix) de persones de totes les generacions que estiguin interessades a parlar dels temes més diversos. Perquè les sessions es preveuen com un punt de discussió a partir de la invitació d’uns personatges. La satisfacció d’assistents i ponents és notable, ja que han trobat un nou format molt obert al debat i que trenca la jerarquia habitual de mestres i espectadors. És una filosofia de baixa intensitat, que coincideix en un moment en què a Barcelona s’ha revelat l’interès per la filosofia, arran de les sessions programades, la tardor passada, per l’Ajuntament de la ciutat i que van aconseguir reunir una massa notable d’espectadors. Els filòsofs de La Gleva també convoquen alumnes d’institut i discuteixen a patir dels seus interessos i amb algun material que s’envia per correu electrònic prèviament, per partir d’un document de discussió, d’arrencada.
