La força dels poders

La barrera, que surt a la venda dilluns vinent, publicada per Alrevés dins la col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, està ambientada al Port Fòrum de Barcelona. Aquell port per a iots de luxe a tocar de Badalona i, podríem dir, a l’ombra de la gran pèrgola fotovoltaica.

L’abril del 2017 es van cremar i enfonsar uns iots, tal com apareixen en l’inici d’aquesta ficció. “La novel·la s’inspira en aquell accident, però la guspira que la va posar en marxa era escriure sobre les drogues amnèsiques, de submissió”, que per desgràcia també apareixen a la secció de successos dels diaris, ens explica Jordi de Manuel, autor de l’obra.

L’estructura de La barrera és clara. S’alternen els capítols amb tres menes de protagonistes: Gaspar Garin (un noi acomplexat que fa el torn de nit controlant la barrera que dona accés al port), Evelyn Machado (una noia d’Hondures que, buscant feina, cau a les brases de l’infern) i la parella de Mossos formada per Lídia Sánchez i Pau Ribó, que treballen en una operació que investiga casos de submissió química amb escopolamina. “M’agrada molt mostrar una mateixa situació vista des de diferents perspectives omniscients”, assenyala l’autor.

Nascut a Barcelona el 1962, Jordi de Manuel és professor de ciències de la naturalesa, fan de la ciència-ficció i la novel·la negra i autor de prop d’una trentena de títols per a nens, joves i adults.

Pel que fa a la novel·la negra, té una sèrie de nou títols (de moment, perquè en vol fer el desè) protagonitzada pel policia estatal Marc Sergiot, un antiheroi solitari que a La barrera citen com a jubilat, cosa que fa pensar que el seu relleu oficial serà la parella Sánchez i Ribó. Aquests dos fills putatius de Sergiot ja havien aparegut a Mans lliures (2009) i La mort del corredor de fons (2012). “Sí, és possible que el substitueixin; ara ja estic treballant en una altra novel·la amb ells dos”, comenta. I hi afegeix que “les relacions paternofilials sempre són presents en el que escric, és un tema que m’apassiona; a La barrera, la idolatria del Gaspar cap al seu pare i la relació tensa amb la mare; i l’Evelyn també manté una relació complicada amb la seva mare”.

“Estic molt content amb el personatge del Gaspar. És una mena d’Ignatius J. Really [protagonista d’Una confabulació d’imbècils, de John Kennedy Toole], viu amb la mare, que el maltracta psicològicament. Podria ser un hikikomori, si visqués al Japó, amb el seu fastfood, porno, Youtube... El món està en contra seu. O ell així ho creu. Em seduïa crear un antiheroi així. I que al final tingui rellevància, que el lector estigui esperant a veure què fa... I és amb el que jugo, amb el poder empàtic”, detalla De Manuel.

La barrera del títol és la que aixeca i abaixa Gaspar Garin desenes de cops cada nit. “Això li dona un poder que el sedueix. Per això hi manté una relació física, per a ell és com el seu tòtem i la toca així que arriba a la feina, gairebé és un símbol fàl·lic”, explica.

Hi ha el poder de la barrera, però a la novel·la conflueixen molts altres poders: el de la dominació, el de l’engany, el de la jerarquia, el de la força, el de la seducció... En aquest sentit, es podria dir que és una novel·la poderosa.

Jordi de Manuel ha condensat tres trames narrades amb un ritme alt, que fa que l’obra es llegeixi tota seguida gràcies a l’acció, la sang i el sexe sàdic combinats amb la intimitat i la psicologia dels personatges protagonistes. A més d’una certa crítica social.

I també hi treu el nas la crítica cultural: “Penso que les sèries de televisió s’estan menjant l’espai mental que es dedicava als llibres”, opina Jordi de Manuel, tot i que li encantaria “estar equivocat”. Llegeixin La barrera, abans no sigui una sèrie de televisió. El poder del text? O el de la imatge? Quin trien?