Cultura

Incertesa al Teatre Apolo

Després que un nou equip de gestió destituís Ricard Reguant, la crisi s’agreuja amb un entrecreuament de denúncies de deute que aboquen el cas als jutjats

Les diferents reclamacions de proveïdors a Atherkia sumen prop de 500.000 euros
L’Apolo va vendre més entrades que la Sala Gran del TNC, la temporada passada

Tot just fa un mes que la societat d’inversions que explota el Teatre Apolo des de fa un any i mig va acomiadar el seu director artístic, Ricard Reguant. Ethika Global li va exigir que tornés les claus i li reclama fins a 500.000 euros a través del burofax d’acomiadament, en què s’assenyala el que es pot considerar males pràctiques i abús de funcions. Reguant no vol respondre a través de la premsa les denúncies perquè prepara una defensa en els jutjats. No és una situació nova, perquè ja hi ha diverses empreses que han portat a judici Ethika Global per incompliments de pagaments a l’Apolo. Aquest mes de març, inicia el judici Carmen Vicente (denunciarà acomiadament nul) i, segons ha pogut saber aquest diari, l’empresa de comunicació Atrevia també té l’inici de judici aquest març i reclama uns 200.000 euros. Ja hi ha sentències favorables que declaren Atherkia morosa i a què la societat no ha presentat recurs. És el cas de l’espectacle de comiat de La Maña. El jutge els ha donat la raó i obliga a pagar els 92.000 euros pendents. És imminent que el jutge determini si l’embargament és al compte corrent de la societat (com ha demanat el representant de La Maña, Ricard Ardèvol) o de la taquilla. Ja fa pràcticament un any que es va fer una funció de comiat que s’hagués pogut prorrogar, per l’èxit de públic, però no es va fer en comprovar els problemes de pagament. Reguant va fer d’intermediari en aquesta disputa. Només van seguir fent funcions per la confiança que els mereixia el director artístic. Estan pendents de presentar demanda el representant de Tropicana (per un valor de 70.000 euros) i el dissenyador de vestuari Jordi Dalmau, que els està reclamant 18.000 euros per un pagaré que va resultar insolvent. Segons Pep Sala, és molt probable que també deguin l’aportació corresponent a la SGAE i també hi ha indicis que existeixen pagaments pendents a Hisenda.

El mateix 12 de desembre que Ethika Global va rescindir el contracte amb Reguant, va acomiadar els actors de Sherlock Holmes y el destripador. Des de llavors, es va dedicar a buscar una alternativa d’espectacles a qui cedir la sala. Avui, programen l’última sessió de Hitchcock (la comedia) i de Gisela y el libro mágico. Mónica Pérez admet que, quan els van oferir programar-los per Nadal, ho van acceptar sense conèixer la situació. Tot i això, assegura que han cobrat puntualment el que van acordar i que han evitat involucrar-se personalment amb cap bàndol. Segons el web del teatre, hi ha programat Viva Broadway, el musical des del 30 de gener i continua programat Dignitat fins al 2 de febrer.

Ethika Global calcula que ha perdut 3 milions d’euros en aquesta inversió, quan, segons el seu burofax, Reguant els assegurava que tindrien un benefici a mitjà termini. El director de produccions musicals d’èxit com ara Grease aclaria, en una entrevista a aquest diari el 2007, que “si se sabés quin musical serà un èxit de taquilla, s’hi ficarien els bancs”.

Reguant va admetre, a principi de la temporada, que el curs passat havia estat dolent. Tot i això, segons recullen les dades d’Adetca del 2017/18, l’Apolo va vendre 65.000 entrades (per davant de la Sala Gran del TNC) i Y no quedará ninguno, amb 40.000 entrades, va ser el cinquè espectacle més vist a Barcelona.

Dalmau va col·laborar amb el vestuari de Rouge, la gran aposta de la temporada passada. Com que li va costar cobrar, va demanar que, per a la producció de Sherlock, es pagués el 50% per avançat i la resta poc abans de l’estrena. Els responsables d’Ethika ho van acceptar verbalment, assegura Dalmau, però no es va complir i només van pagar 2.000 euros d’avançada. Van estar perseguint el deute fins que els van signar un pagaré per valor de 17.200 euros, que, quan el van poder disposar, a mitjans d’octubre, van descobrir que no tenia fons. Això els va costar una multa de 800 euros del banc, que ara han sumat a la demanda. No entenen per què van insistir a fer una producció pròpia quan, si es té un teatre, es pot acordar el lloguer de la sala a altres produccions cobrant un percentatge de l’entrada.

El cas ‘Tropicana’

Malament va començar Tropicana. En la presentació de l’espectacle, es va constatar que el promotor que va dur la companyia de Cuba a Lloret i que va liderar l’estada a Barcelona se n’havia desentès. Des d’Ethika es va demanar a Jordi Llop, representant de la companyia cubana a Europa, que fes la funció de promotor i ell hi va accedir pel bé de la companyia. Ethika es va comprometre que tots els ingressos serien per cobrir despeses de la companyia (4.000 euros diaris). Si la temporada donava més beneficis, es discutiria quin percentatge podria recuperar la sala. En veure que no se li avançava la taquilla de les primeres setmanes, es va tancar la temporada a mitjans d’agost. Tota la companyia va tornar a Cuba.

Ethika, l’explotadora de l’Apolo, ha exposat la seva argumentació en el burofax, sense voler pronunciar-se sobre les denúncies dels actuals creditors, de què alguns han explicat el seu cas a aquest diari. La suma de deute fa témer als creditors que Ethika faci una suspensió de pagament i no puguin recuperar-ne el deute.

Un dels últims vestigis del Paral·lel

Segons el llibre Barcelona ciutat de teatres de Carme Tierz i Xavier Muniesa, el Teatre Apolo, fundat el 1904 (en un solar on, tres anys abans, s’havia instal·lat un cobert per representar espectacles, fins que se’l va endur una ventada) amb un aforament de 3.000 localitats, va ser una de les referències cabdals del Paral·lel des del 1955 fins al 2000, durant la gestió de Matías Colsada. Va guanyar l’hegemonia dels teatres de revista amb el Teatre Còmic. El 1990, l’Apolo va ser enderrocat per construir-hi un edifici format per un hotel de set plantes, un pàrquing i el teatre, amb 895 localitats. Eñ 2001, amb la gerència de Daniel Lazarof, la sala va acollir comèdies com ara T’estimo, ets perfecte... ja et canviaré. I, molt més tard, musicals com ara la reposició d’El mikado de Dagoll Dagom, reprenent (encara que fos puntualment) una tradició catalana, ja que, a partir del 1946, s’alternava la sarsuela amb obres de Pitarra (Lo ferrer de tall) i Rusiñol (L’auca del senyor Esteve). Va ser el primer teatre a recuperar el català en el franquisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MAX
DIBUIXANT DE CÒMICS

“He fet un còmic sense l’esquema de plantejament, nus i desenllaç”

Barcelona

Una mica més feliços

Fornells de la Selva

‘Sardanitzant’ el pop modern

BARCELONA

Liceu imprescindible

BARCELONA

El desè concurs literari Bolleré creix

Blanes

Guitarra a l’Ateneu

BANYOLES
Clara Lago
Actriu

“Molta gent no sap què la fa sentir feliç”

Barcelona

Laya Films i ‘Els crims del franquisme’

Documental

Coque Malla mira enrere amb veus femenines