Els déus sempre ressusciten

La millor pel·lícula de superherois és El protegido, de Night M. Shyamalan, perquè despulla el tema fins a portar-lo a la seva essència. Shyamalan ens deia que els humans necessitem construir els nostres superherois i que aquests arrelen en la societat perquè davant del mal cal una esperança de salvació. Els superherois són una construcció social i mental sorgida del poder catàrtic de la ficció. Aquesta construcció podia arribar a tenir, però, una vocació mística i convertir la passió en els superherois en una reflexió sobre com les societats han construït les seves creences religioses i els seus déus.

Glass torna a plantejar-ho. A part de l’home de vidre i del protector, apareix l’home múltiple, l’ésser esquizofrènic que aglutina totes les personalitats i que té por que el mal el destrueixi internament. Shyamalan torna a ser molt simple. L’estructura podria ser ben bé com una versió minimalista d’un film de la Marvel, però sense necessitar que ningú salvi la humanitat. Una batalla inicial posa en relació tres superherois, que són controlats per una organització. Un dia s’escapen del seu captiveri i es preparen per a la lluita final. Al llarg de més de dues hores no passen gaires més coses, però és fonamental veure com cada superheroi té el seu àngel de la guarda –la mare, el fill i la musa– i com les accions dels personatges es mouen a l’interior d’un món en què allò que governa és l’ateisme davant els nous déus. Els superherois poden existir en els còmics, però en la vida real cal exterminar-los. La trama de Glass reflecteix la lluita d’una societat materialista contra tota idea de poder sobrenatural, contra tota esperança d’alteració de les normes socials, com si la societat volgués aniquilar els déus i condemnar-los cap al crepuscle. En la mitologia, però, tots sabem que després de la mort hi ha la resurrecció. M. Night Shyamalan ens obre les portes perquè es produeixi la resurrecció probablement perquè Glass –com El protegido– és una lectura de la cultura dels còmics des de l’autoconsciència religiosa.