Cinema

Sílvia Abril

Actriu

“Porto vint anys fent l’imbècil”

Sílvia Abril (Mataró, 1971) viu una setmana que no oblidarà: demà presenta els Goya i avui estrena la comèdia Bajo el mismo techo, dirigida per Juana Macías, en què interpreta el paper protagonista en una pel·lícula distribuïda per una major (Sony). Tot va de parelles: amb Jordi Sánchez comparteix una hipoteca a la ficció que els impedeix separar-se, i amb la parella a la vida real, Andreu Buenafuente, conduirà la gala dels Goya.

Va dir que a la gala farà l’imbècil tant com pugui. A què es referia?
A desenvolupar-me com a artista de la manera que sé. Jo porto vint anys fent l’imbècil per la vida, i dalt dels escenaris també. Em guanyo la vida amb això, fent riure els altres a través de les meves imbecil·litats. Per tant, no deixaré de fer-ho a la gala dels Goya. Espero que els espectadors m’ho acceptin, m’ho respectin i riguin amb mi.
Com porta els nervis?
Encara no estic nerviosa [l’entrevista es va fer fa uns dies]. Estic flipant amb les expectatives que s’han generat amb nosaltres. Soc una persona molt pràctica i penso que els nervis ara mateix no em servirien de res. I soc d’optimitzar-los, els vull d’aquells que et fan estar atenta, reaccionar si passa alguna cosa, estar desperta per a la improvisació... Vull que siguin nervis productius.
Fer-ho amb Andreu Buenafuente li dona més tranquil·litat?
Totalment. Fer-ho al seu costat m’il·lusiona encara més, em relaxa, perquè vaig de la mà d’una persona que ja ha passat per aquesta experiència i ens coneixem amb molta profunditat, i és algú que respecto i admiro... Segurament part de la tranquil·litat ve donada perquè vaig acompanyada d’una persona que ja ho ha viscut i a més és la meva parella.
La síndrome del niu buit, la crisi dels 50... Les males notícies s’acumulen a ‘Bajo el mismo techo’. Tot va a pitjor amb l’edat o hi ha coses que milloren?
Sí, hi ha bones notícies. L’edat i l’experiència fan que no li donis tanta importància a segons què. Amb el pas del temps, el cos no em respon de la mateixa manera: no em recupero tan ràpid d’una ressaca, m’aixeco amb mal de genoll, agafo una bronquitis com no l’havia agafat en ma vida... És la salut; per la resta, és un no parar de bones notícies.
I per a una parella, el pas del temps diria que també porta males notícies?
Depèn molt del teu caràcter; si et fas gran i saps com trobar, a les noves etapes que arriben, la manera de seguir connectada a la parella, m’imagino que està bé. Jo per sort fa relativament poc que estic amb la meva parella i no hi ha desgast. No ho sé, igual d’aquí a deu anys en una entrevista dic alguna cosa i em recordes el que he dit ara [riu]. Tot depèn de la manera que tinguis de veure la vida, si veus el got mig ple o mig buit.
En tot cas, diria que no ens queda més remei que riure’s de nosaltres mateixos i de tot, per fer la vida més fàcil?
Com que és la meva filosofia de vida i fins ara m’ha anat molt bé, per mi és la millor. Pot ser que per a una altra persona la millor filosofia sigui una altra. Riure’s de tot és per a mi la millor manera d’enfocar els problemes, d’encarar-se a la vida...


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA