Cine que no jutja

La Filmoteca de Catalunya dedica des d’ahir un cicle de catorze pel·lícules al polièdric cineasta francosuís Barbet Schroeder (Teheran, 1941), autor de produccions de Hollywood com El misterio Von Bullow (1990) i Mujer blanca soltera busca (1992), productor de cineastes de nouvelle vague com Eric Rohmer i Jacques Rivette, còmplice de Pink Floyd en dos psicodèlics films de 1969 i 1972, i documentalista voraç en esfereïdores cintes sobre el dictador ugandès Idi Amin Ada o el controvertit advocat Jacques Vergès. Schroeder, fidel al títol amb què s’ha anomenat la retrospectiva, Mostrar sense jutjar, defugia ahir els valors morals a l’hora de parlar dels personatges dels seus films. “No faig pel·lícules per denunciar-los”, explicava en el decurs d’una trobada amb la premsa. “M’interessa que m’expliquin què pensen i com es veuen a si mateixos. La vanitat és un element que funciona a escala universal”. Le vénérable W, el seu film més recent, que presentarà avui personalment a les 19.15 h, culmina en aquest sentit el que ha estat qualificada com la seva “trilogia del mal”. Schroeder hi retrata un líder budista de Myanmar promotor de l’odi racial i la islamofòbia. “A Birmània ja no hi puc tornar”, admetia. “Em va arribar un missatge dient que la policia tenia imatges meves parlant amb musulmans. Internet, quan vaig ser allà, va esclatar i Facebook va omplir-se de manipulacions. Vivim en uns temps en què les falsedats es multipliquen per totes bandes.”

Schroeder, ahir, també va parlar d’altres cintes que es veuran en el cicle, com la psicodèlica More, filmada a Eivissa l’any 1969 i amb una banda sonora que originaria un àlbum de Pink Floyd. “Vam fer-ho clandestinament, ja que en aquella època de Franco, amb aquelles imatges de drogues i nus, hauríem acabat a la presó. Pink Floyd aleshores encara no els coneixia ningú, però eren el meu grup preferit. Havien passat l’estiu anterior a Formentera i els va interessar la idea. Ho vam fer tot en quinze dies, i amb una energia fantàstica.”

El cineasta prepara actualment una adaptació de la novel·la L’art de perdre, de la francesa Alice Zeniter.