Arts escèniques

De Cascai a Marcel Tomàs

La companyia celebra vint anys als escenaris amb el comediant gironí al capdavant, ja com a puntal de la marca

Sembla talment com si fos ahir quan Marcel Tomàs es concentrava davant del mirall, poc abans de sortir a l’escenari “a donar-ho tot”. “Només han passat vint anys”, ens diem, com si res, malgrat que les fotos sempre ens delaten, sobretot en l’aspecte físic, el pas inexorable del temps. Però la veritat és que el ritual preactuació es repeteix, cada vegada que, any rere any, torna a les bambolines d’aquell mateix teatre, l’estimada Sala La Planeta, com tants d’altres que sempre li han obert les portes per fer allò que millor sap: fer riure. Diu orgullosament que la seva professió és la de comediant. I el que és millor, que continua passant-s’ho d’allò més bé als escenaris. “Soc un privilegiat. Encara l’altra dia una dona gran se’m va acostar i em va dir que jo li havia donat salut. T’ho pots creure?”. I tant, l’humor, ja ho diuen, és terapèutic.

Marcel Tomàs (Girona, 1972) i Susana Lloret, gerent i actual presidenta de l’Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya (Ciatre), van fundar el 1998 la companyia Cascai Teatre , amb la qual han creat una quinzena d’espectacles al llarg d’aquests vint anys de trajectòria. El seu lema ja ho diu tot: “Ens agrada fer allò en què creiem i creiem en allò que fem.” Per fer-ho, Susana Lloret –el seny de la companyia, enfront la rauxa de Tomàs– explica que “ens hem hagut de professionalitzar i créixer com a productora”. Recorda que “el clic” el van fer arran de l’èxit de crítica i públic de Living Costa Brava i Made in Xina.

Treballar durant dues dècades els permet tenir una perspectiva de l’evolució del sector teatral. “ Venim de la tradició de companyies com Tricicle, Els Joglars, La Cubana..., que tenien una aposta molt concreta, que evolucionava i que amb el temps aconseguia elaborar un llenguatge artístic propi. Ara això ja no es porta. Les grans productores manen i Cascai Teatre som com aquella botigueta que s’enfronta a grans centres comercials. Com ho fem? Doncs venent el nostre producte, que és més artesanal, produint un espectacle cada dos anys tenint en compte que necessitem un any sencer per a la creació i producció”, destaquen. Dit això, “ha estat un miracle haver-nos mantingut fins aquí”, sentencien els dos.

Afegeix Marcel Tomàs, que tot es fa a còpia de “pràctica, pràctica i més pràctica”. Això és el que els repeteix als seus alumnes als tallers que imparteix, aquest artista que ha actuat en tota mena de teatres, però també en locals socials, instituts, càmpings i, fins i tot, en cases d’ocupes. “Tot enforteix!” Una experiència que l’ha portat fins al punt que ja no tem ni el típic espectador que, amb els braços plegats, sembla dir: “Va, fes-me riure. Tu pots!”

La vida del comediant

És en aquest instant de la vida i de trajectòria professional que sorgeix El comediant, l’obra que actualment giren i que no hauria estat possible sense aquest bagatge. L’espectacle, que neix de la idea d’explicar les misèries i aventures de la gent que vol viure d’aquest ofici complicat, però alhora tan romàntic i bonic, neix de l’experiència adquirida amb la trilogia Zirocco, Hotot i El Pillo. “És l’espectacle [de gest, mim i gag parlat] amb què s’ha trobat més segur i que l’ha permès créixer com a intèrpret”, explica Lloret. I, com subratlla, “en els altres espectacles necessitava una història més tancada. Aquí pot entrar i sortir, trencar la quarta paret. Talment com una partitura de jazz a la qual improvisa amb certs marges.”

Una confiança adquirida que, paral·lelament, ha comportat que el nom de Marcel Tomàs prevalgui ara per sobre la companyia. “Marcel Tomàs i companyia” és com els anuncien els mitjans. Una companyia que, a més d’aquests dos puntals, compten amb Toni Escribano (actor), Gerard Canadell (tècnic) i Assumpta Pérez (comunicació).

Després d’anys actuant arreu, fan el salt a Barcelona

“Descobreix-lo!”, diu el cartell promocional d’El comediant a la Sala Barts de Barcelona, on Marcel Tomàs i companyia han estrenat fa poc i hi actuaran cada diumenge fins al 31 de març. “Hi ha molta gent que quan acabem l’espectacle ens pregunta d’on hem sortit. Nosaltres? Només fa vint anys que actuem”, responen. Explica Marcel Tomàs i Susana Lloret que la seva arma és el boca-orella i que aquesta estrena a la capital catalana és un pas més per fer-se conèixer en aquella jungla dominada per grans productores. “Però no perdem el seny –diuen–, que nosaltres vivim dels bolos.” Fa anys, vint, que fan gira arreu, no només a les comarques gironines i a Catalunya, sinó a l’Estat, on asseguren que l’humor català funciona molt i se senten molt valorats. “Tenim un circuit fidel, que ens coneix i ens reclama quan no hi anem i això és importantíssim per tenir continuïtat.” I per molts anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA