Veure-hi amb el cor

El protagonista de la novel·la L’olor del desig (Proa) és André, un noi cec de 17 anys. Va néixer vident, però de ben menut va perdre la visió. El món pren identitat per la resta de sentits, que la seva mare intenta potenciar. Sovint el carrega al quadre de la bicicleta i se l’emporta a passejar pel camp. Li fa tocar la gespa humida i ensumar l’aroma de l’espígol. Una porta que se li tanca quan tenen un accident, i el jove, que viu per les terres de la Camarga i la Provença a la França de finals dels cinquanta i inicis dels seixanta, haurà de trobar altres camins per explorar el món. La coneixença directa de Picasso i l’amor amb una mestra li donaran elements per percebre aquest món que no veu.

Per David Cirici (Barcelona, 1954), “no es tracta d’una novel·la sobre la ceguesa, sinó d’un personatge que, entre altres característiques, té la de ser cec”. El guanyador dels premis Sant Jordi de novel·la, Prudenci Bertrana i Ramon Muntaner de literatura juvenil explica que amb aquesta obra ha utilitzat com a recurs literari la ceguesa: “La percepció que té un cec de les coses és un punt de vista diferent que t’ajuda a relatar. L’exploració de la ceguesa també permet parlar de la superficialitat de les coses.”

A Cirici en un principi li passava pel cap explicar una història d’amor entre un professor i una alumna –actualment ell fa de professor d’institut–, però comentant les idees del llibre, quan estava en fase embrionària, una amiga li va plantejar capgirar-ho, i així ha estat una professora la que viu una història d’amor amb un alumne. “M’ha sortit una novel·la amb dones fortes, la mare i la professora, que és feminista en el moment en què de manera generalitzada es començava a organitzar el moviment feminista. Estem parlant de principis dels seixanta.”

L’aparició d’un Picasso que ja comença a ser un home gran desemboca en una interrelació amb el personatge principal. El jove, que és el fill del jardiner del pintor, desperta la curiositat de l’artista per la manera que té de percebre el món. De fet, s’estableix un paral·lelisme entre com cadascú interpreta la realitat. La mirada de Picasso intenta trobar l’essència de les coses, i això és en definitiva el que tracta de copsar el noi cec, que, al seu torn, no pot tampoc tenir el registre de les coses que tenen els vidents. Dos esguards alternatius a les convencions de la resta. La presència de Picasso també contrasta amb el tarannà de les dones que hi apareixen. “En el món del feminisme, Picasso està mal vist, i això m’interessava. És un home amb una obsessió sexual important, i això em semblava interessant per a la novel·la.”