Cultura

Albert Finney, ombra i llums

Mor un dels grans actors anglesos, intèrpret de ‘Tom Jones’, ‘Dos a la carretera’ i ‘La sombra del actor’

El professor de llengües clàssiques que reconeixia davant tots els alumnes de l’internat que havia fracassat a The Browning version (1994) o el decadent actor shakespearià que lluita per aixecar el personatge del rei Lear i mantenir dempeus la seva companyia a La sombra del actor (1983). Albert Finney, que va morir ahir a 82 anys, treia petroli dels personatges decadents, dels homes que han fracassat en allò pel qual han lluitat al llarg de la seva vida. Just a l’inrevés d’ell mateix: actor shakespearià, membre destacat de la generació d’actors britànics de la postguerra que va esclatar als anys seixanta, va ser protagonista de pel·lícules com Tom Jones, Dos a la carretera (el 1967, amb Audrey Hepburn), Assassinat a l’Orient Express (Sidney Lumet, 1974) i l’esmentat La sombra del actor, i va estar nominat cinc vegades a l’Oscar.

Nascut el 1936 a Salford (prop de Manchester), va ser un dels actors de les ciutats obreres del nord d’Anglaterra que van aportar aire fresc al nou cinema britànic dels seixanta, com el seu col·lega Peter O’Toole, amb qui va ser company d’estudis a la prestigiosa Reial Acadèmia d’Art Dramàtic (RADA) de Londres. Com tants altres companys de professió britànics que han triomfat, Albert Finney es va formar amb Shakespeare i va interpretar les seves obres abans de fer el salt a la televisió (va treballar en diverses produccions per a la pantalla petita, entre el 1956 i el 1959) i de debutar al cinema el 1960 amb El animador, al costat de Laurence Olivier.

Albert Finney va arrencar fort al cinema: el mateix 1960 va protagonitzar Sábado noche, domingo mañana (la seva primera nominació als Bafta) i el 1963 va aconseguir la primera nominació a l’Oscar per Tom Jones. En vindrien quatre més (per Assassinat a l’Orient Express, La sombra de l’actor, Sota el volcà i Erin Brokovic). Va guanyar tres Bafta i tres Globus d’Or, però mai va arribar a guanyar l’estatueta de l’Acadèmia de Hollywood. Tampoc sembla que li importés gaire: mai va anar a la gala i, l’any 2000, va rebutjar el títol de sir que li oferia la reina Elisabet II. Considerava que el sistema britànic de condecoracions “perpetua l’esnobisme”. Ell, en canvi, comparava la professió d’actor amb la de paleta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.