Arts escèniques

Mirador

El que passa o no al teatre

Allò que volen és que no molestem, que no es recordi que hi ha presos polítics

El 20 de setembre del 2017 vaig assistir a la representació del muntatge d’Oriol Broggi de Bodas de sangre, a la Biblioteca de Catalunya, abans de tornar a la rambla de Catalunya, on vam observar que, amb la intervenció decisiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per calmar la indignació, s’anava dissolent la concentració pacífica de protesta a l’entorn del Departament d’Economia de la Generalitat. El cas és que, acabada la funció, en nom de la companyia La Perla 29, l’actriu Clara Segura va llegir un comunicat que manifestava la inquietud per les accions judicials i policials contra les institucions catalanes, amb detencions incloses, i a favor d’una solució política que no fos aliena al dret de decidir democràticament el futur de Catalunya.

Setze mesos després, havent exercit l’Estat espanyol durant aquest període la repressió a bastament contra l’independentisme, vaig assistir el dijous 31 de gener a l’estrena del muntatge dirigit també per Oriol Broggi que, al TNC, posa en escena La bona persona de Sezuan, aquesta obra amb què Bertolt Brecht ens recorda la dificultat de practicar la bondat en un sistema que du a la misèria moral, encara més en el cas dels més desfavorits, que, ho va tenir molt present Fassbinder, han d’intentar sobreviure com poden. També hi era Clara Segura, que es desdobla en la bona persona Xen Te i en el personatge que aquesta crea, el seu cosí Xui Ta, perquè li faci la feina bruta. Se sabia que al cap d’unes hores, a la matinada, els presos i preses polítics serien traslladats a Madrid en espera del judici. Ningú no va dir res respecte a això, ni a l’escenari ni entre el públic. L’endemà vaig tornar al teatre, en aquest cas al Lliure de Montjuïc, per veure-hi com Maria de Medeiros i Bulle Ogier (la mítica actriu de tants films de Jacques Rivette) interpretaven Un amour impossible, un muntatge teatral que adapta la novel·la homònima de Christine Angot en què aquesta ficciona la difícil relació amb la seva mare havent-hi entremig un incest amb el pare que les havia abandonat perquè no volia casar-se amb una dona jueva i pobra: l’home reapareix un cop la mare li demana que reconegui la filla i que així consti en el registre civil. A l’edifici del Lliure, a la part interior que dona al pati de l’antic Palau d’Agricultura, vaig veure-hi penjades dues pancartes: en una hi ha escrit “democràcia” i en l’altra, “llibertat”. Però, havent estat traslladats els presos polítics a Madrid aquell dia, tampoc ningú no va dir res.

No vull fer cap recriminació que, en tot cas, també m’hauria de fer a mi mateixa. Ho exposo per fer una reflexió. No diria que aquells que percebem la repressió de l’Estat espanyol, a banda de la participació més o menys activa en les accions de protesta en conseqüència, ho visquem amb la normalitat que suposa una certa acceptació. Més aviat tinc la sensació que d’alguna manera hem cedit a la pressió dels que consideren que els procediments policials, judicials i també polítics derivats dels fets de setembre i d’octubre del 2017 són la resposta normal d’un estat emparat en la llei que suposadament ha estat transgredida pels independentistes catalans. La pressió té a veure amb el fet de mantenir la neutralitat en els espais públics de diferent mena i evitar que qualsevol acte pugui ser polititzat en contra de la repressió.

Allò que volen és que no molestem, que no es recordi que hi ha presos polítics, ni tan sols la vigília del judici. Amb tal pressió, han aconseguit que en molts d’actes públics sentim que no toca dir res. Si es diu alguna cosa, es permeten criticar-ho, com en el cas dels escriptors que fan un J’accuse en recollir un premi literari. Mentrestant, creix la seva violència física i verbal. I, emparats en la llei, fins i tot se’n riuen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA