Cultura

L’atri més accessible

La basílica de Montserrat recupera la rampa de l’atri i rehabilita el claustre d’ús intern, de Puig i Cadafalch, gràcies als 450.000 euros finançats per la Diputació

La Diputació protegeix el patrimoni amb la compra de Sant Miquel del Fai i el castell deTalamanca

El president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, i el pare abat Josep Maria Soler van inaugurar ahir la restauració de l’atri i també del claustre neoromànic, ideat per Josep Puig i Cadafalch, a les dependències dels monjos. Les obres, a càrrec de l’empresa Urcotex, han costat 450.000 euros i les ha finançat la Diputació. Ara, l’atri (lloc de pas dels 2,5 milions de persones que anualment visiten la basílica) ha eliminat les escales d’accés. L’arquitecte Josep Maria Sala confessava la sorpresa en descobrir que, anteriorment, ja s’havia disposat d’aquest desnivell per evitar les escales a l’atri central. Més necessària era la reforma del claustre, construït el 1925 però que va patir fortament en l’aiguat del 2000, que va deixar malmeses unes bigues que, a més, estaven debilitades pels tèrmits. Ara, s’han reforçat les bigues procurant mantenir la imatge original i també s’ha reforçat l’ala del claustre més malmesa amb una planxa de formigó per sota de les rajoles, rèpliques de les que va posar l’arquitecte en la seva intervenció.

L’atri és un element que es va començar a construir pels volts del 1780. Just abans de la façana de la basílica els dos laterals permeten il·lustrar amb uns esgrafiats (que ara s’han netejat) la vida dels monjos de Montserrat i, a la dreta, els principals santuaris del món.

En pocs mesos, una intervenció de Jaume Plensa modificarà notablement l’atri. Des de mitjans de maig, i durant sis mesos, se situarà al centre un perfil del rostre d’una nena estilitzat per l’artista plàstic. Es tracta d’una obra, d’uns 4 metres d’alçària, que no és compacta (com la Carmela del Palau de la Música, a Barcelona) sinó que delimita el volum a partir d’una obra en ferro plena de buits. El pare Josep Laplana, director del Museu de Montserrat de les darreres quatre dècades, assenyala que la instal·lació d’aquest rostre a l’entrada de la basílica permetrà formular una lectura: “La persona humana és un dels camins que porten a Déu.”

Marc Castells va celebrar en els parlaments el compromís de la Diputació a protegir el patrimoni, amb més d’un segle apostant per la seva preservació. La Diputació ha fet contínues obres de reforma a la basílica. L’administració, a més, darrerament ha adquirit Sant Miquel del Fai i el castell de Talamanca perquè preservant les obres d’ahir es garanteixi “el llegat al nostre futur”, rematava el president de la Diputació.

Si l’atri és un lloc de pas per a tots els visitants que vulguin entrar a la basílica, el claustre és restringit als membres de la comunitat, als hostes i als escolans. Durant els mesos que ha durat l’obra, s’ha trobat la manera de reduir al màxim les molèsties. El passadís més afectat és el que dona accés al menjador. Cada dia hi passen tres cops. El claustre, de reduïdes dimensions, és neoromànic i consta de dos pisos d’arcs de totxo sostinguts per columnes de pedra i i les bigues malmeses de fusta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.