Converses vora mar

No és que hi hagi molts Mediterranis, o un de més visible que un altre, sinó un de sol que a vegades és potent i lluminós, i d’altres, tràgic i fosc, fins al punt de trastocar la imatge del pont blau en la d’un immens sepulcre que fa avergonyir. D’aquesta mar antiga que banya la literatura des d’abans i tot del temps d’Ulisses, i que s’entén per més de dos milions de quilòmetres de costa que abracen els quatre punts cardinals, procedeixen els més persistents dels nostres mites, la branca retorta d’on broten tantes llengües, l’anhel irresistible de viatjar (o l’instint de fugir), l’estima per un cert paisatge de “bellesa humil”, i també una manera de menjar, d’asseure’s a badar i d’expressar l’alegria que compartim amb turcs, marroquins, grecs, palestins, italians o sards. Llegint els llibres de Mahi Binebine, Michela Murgia o Burhan Sönmez, potser descobrirem que el nostre mar no és tan diferent del seu i que, fins i tot en la nostra manera de viure, de somiar i d’escriure, ens hi assemblem més que no ens pensem. Així ho creu el poeta, hebraista i traductor Manuel Forcano, el comissari de la sisena edició del festival Mot de literatura de Girona i Olot , que tindrà lloc en dos caps de setmana consecutius, entre el 28 de març i el 6 d’abril, amb la Mediterrània com a eix temàtic.

La Mediterrània, un mar de pàgines, el lema d’aquest any, en què se segueix apostant per un format de converses disteses entre parelles o trios d’autors, atraurà alguns grans noms de la literatura actual, com ara Ivan Jablonka, que després d’enlluernar amb Laëtitia o la fi dels homes, obrirà les sessions del Mot a Girona –en conversa amb el veterà Javier Reverte–, amb nou llibre sota el braç: Una casa amb rodes, crònica de les vacances familiars amb autocaravana dels anys vuitanta. Alguns són escriptors de gran reconeixement al seu país però poc coneguts entre nosaltres, com la grega Ersi Sotiropulu, que a Qué queda de la noche ha novel·lat una estada de Cavafis a París i que parlarà de mites grecs amb Eusebi Ayensa. Andrea Marcolongo, una altra autora, en aquest cas italiana, de vendes espectaculars, va remarcar Forcano, arribarà amb La medida de los dioses, un viatge iniciàtic a través de la mitologia grega, acabada de traduir. La sarda Michela Murgia, que va fer estremir amb L’acabadora, parlarà de la pervivència de la tradició en la societat moderna amb Joan-Elies Adell, i el romanès Mircea Cartarescu, que va saltar a última hora de l’última edició del Mot, conversarà amb el seu traductor a propòsit d’obres com Solenoide .

Del Líban vindrà una de les grans revelacions de les lletres àrabs, Mazen Maarouf, palestí refugiat a Reykjavík, que abordarà la cara sinistra d’un Mediterrani de conflictes, exilis i naufragis. El marroquí Mahi Binebine i el turc Burhan Sönmez, que rescata la riquíssima narració oral heretada de l’àvia a Istanbul Istanbul, són altres de les “estrelles” d’aquest festival que, segons Forcano, aspira a “comunicar i emocionar” i que comptarà també amb María Belmonte, Eduardo Mendicutti, Carme Riera, Susanna Rafart, Adrià Pujol, Josep M. Fonalleras, Marina Espasa o Biel Mesquida. El programa complet el trobareu a www.festivalmot.cat. Reserveu la data.