“El meu projecte és una plataforma per explicar històries d’amor”

És un intent de trobar aspiracions, desitjos i voluntats d’un món millor. Pot sonar grandiloqüent perquè en aquest moment, del projecte, que té un abast solidari, només hi ha un gerro en forma de cor. Sovint, als artistes ens passa que darrere d’una forma, d’una proposta visual, hi ha un contingut: i el contingut pot ser que fins ara el tenia amagat i ara l’he posat de manifest donant forma a un símbol que representa sentiments i fets que en el moment en què estem vivim necessitem.

El gerro me’l va inspirar un altre gerro: El Shiva, d’Ettore Sottsass, de l’any 1973, que edita l’empresa BD. És una peça molt icònica, jo la tinc al meu estudi i sempre he pensat que és molt divertida per la significació que té. Als anys setanta i vuitanta, la generació de dissenyadors de Sottsass van voler trencar molts prejudicis i ampliar el marge de llibertat amb els deus dissenys. El gerro de Sottsass representa un penis, una forma que fins aleshores no s’havia utilitzat de manera comercial per fer un estri on posar flors. Com que hi havia llibertats contingudes, les formes també eren contingudes. La peça de Sottsass representa els corrents d’alliberament sexual de l’època.

Fa un temps vaig pensar que com a societat i com a individualitats necessitem símbols que ens recordin aspectes en positiu del comportament humà que tinguin contingut anímic. Una greu malaltia de ma mare encara m’hi va fer pensar més.

Totalment. L’Ágata Ruiz de la Prada s’ha cansat de fer cors en les seves creacions, però una forma que es recolzi en un peu dins d’una casa en un àmbit domestic, d’aquesta forma tan senzilla, tan icònica, crec que no s’ha fet.

És un granet de sorra.

En aquest moment ja hem involucrat diferents artistes que donen un acabat diferent a les peces, tot i que totes tenen la mateixa forma. I intentarem involucrar més gent. Però el projecte té una ramificació que consisteix en activitats o accions vinculades a la performance que servirien per posar en contacte persones. El projecte és una plataforma per explicar històries d’amor.

D’històries d’amor, n’hi ha de moltes menes. El 2010 una dona va estudiar dret per poder defensar el seu germà, que l’havien empresonat per un assassinat als Estats Units. Això, que crec que se n’ha fet una pel·lícula, em va quedar gravat. Això és una història d’amor. No només hi ha històries d’amor de les parelles. L’amor s’ha apartat molt de la política i dels governs, que només parlen d’economia.

És clar. De mi se’n reien xerrant de política perquè deia que cal tenir bona voluntat, i em contestaven que les bones intencions no serveixen per a res. Crec que el més important és tenir bona voluntat. Si no n’hi ha, el món no pot canviar a millor. Penso que la bona voluntat va a la baixa des de fa molt de temps.

És un projecte que és comercial en tant que és produeix un producte material per posar-lo a la venda, però la idea és que hi hagi moltes més coses al darrere. De moment hem creat el web www.totcorproject.com, i part del benefici present i futur anirà a parar a projectes d’investigació i a associacions com la Fundació Catalana Miquel Valls d’Esclerosi Lateral Amiotròfica.

D’entrada, a la caixa hi ha un text que explica la intencionalitat: “Tot cor és un projecte artístic col·laboratiu i solidari que neix amb la voluntat d’ajudar les persones a expressar el que senten més enllà de les paraules perquè ens fan falta objectes que ens recordin el que hi ha de bo en aquest món.”

Jo n’he fet de diferents colors, però n’hi ha d’altres que tenen dibuixos. N’hi ha un de basat en una imatge de Jordi Torres, que va ser un dissenyador molt conegut als anys noranta, que representa una

cara somrient. N’hem fet un altre amb l’univers molt singular de Sergio Mora; i del dissenyador Ramón Úbeda amb acabat amb or i que porta per títol Tienes un corazón de oro.

Tenint en compte que és un producte artesanal, no. Surten per 200 euros.