Sí, el tercer de Víctor Català

El llibre ve embolicat amb una faixa transparent que confirma, gairebé desafiant, que allà on el Club Editor hi posa l’ull, hi clava la banya. “Sí, és el tercer volum”, diu la falca promocional, i el lector sospesa aquestes cinc-centes pàgines més de contes de Víctor Català amb una espècie d’exclamació o d’esbufec. Missió complerta, en efecte: la tercera entrega de la narrativa breu completa de l’escriptora escalenca, que suma 69 contes en total, ja és accessible als lectors en una altra edició moderna i rigorosa de la qual han tingut cura Blanca Llum Vidal i Agnès Prats. Com que els tres lliuraments han anat apareixent en ordre invers al de la seva publicació original, hi ha aquí l’obra major de Víctor Català, la que va consagrar-la davant els seus contemporanis i, per desgràcia, la que també va condemnar-la quan la seva generació va anar passant avall. Perquè va ser amb els Caires vius, les Ombrívoles i els Drames rurals, apareguts entre 1902 i 1907, que va haver de canviar de gènere i de nom i defensar-se sempre més d’haver pecat de ruralista i, pitjor encara, de tenir veu (literària) de gallimarsot. A partir d’aquest moment, se sentirà obligada, a més, a prologar tots els seus llibres per reivindicar “el lloc de perill” al qual es deu qualsevol escriptor.

Najat El Hachmi, que aporta a l’edició el postfaci “Per la banda fosca de la vida”, remarca l’interès humà, no pas antropològic i molt menys patriòtic, que Víctor Català sentia per les seves criatures, amb les quals desmunta “l’anhel romàntic de bastir una nació sobre una matèria sublim” plantant-li al davant una realitat de clarobscurs, violència, ignorància i fragilitat. Això, encara, deu costar una mica d’entendre, perquè a les guardes del llibre, en aquell raconet de lletra menuda que l’editor reserva a agrair les ajudes rebudes, hi consta sense embuts que cap dels tres volums de contes de Víctor Català ha merescut el suport ni de l’Ajuntament de Barcelona, ni de l’Ajuntament de l’Escala ni de l’Institut Català de les Dones, alguns argüint raons tan poc edificants com ara que no patrocinen l’edició de clàssics. L’empresa ha tirat endavant, doncs, amb les úniques col·laboracions de la Generalitat i la Diputació de Girona. Faltarà encara un darrer volum, que és previst publicar l’any vinent, en el qual es reuniran, a més de la versió íntegra, per primera vegada, de Mosaic, els contes solts que Víctor Català va donar a conèixer a través de revistes i els originals inèdits que permeti descobrir la immersió d’Irene Muñoz en l’arxiu de l’autora a l’Escala.

Per celebrar la culminació de l’obra, Club Editor ha organitzat per dijous vinent a Girona, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, una nova Victorada, en què una quinzena de dones de lletres vinculades a la ciutat, des d’escriptores com Mar Bosch i Núria Martí Constants fins a filòlogues com Neus Real, Mita Casacuberta o la mateixa Irene Muñoz, a més de l’actriu Cristina Cervià o les periodistes Gemma Busquets, Laura Fanals i Elisabet Don, llegiran fragments de contes de tots tres volums. L’acte serà a l’Auditori de La Mercè (20 h).