Referent de l’Orfeó

El músic i musicòleg Lluis Millet i Loras, que va ser director del cor de l’Orfeó Català entre 1977 i 1981 i que va estar vinculat la major part de la seva vida a aquesta entitat i al Palau de la Música Català, va morir ahir a 79 anys. L’Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana lamentaven ahir en un comunicat la mort d’una persona que “havia dedicat la seva vida personal i professional” a aquestes institucions.

Lluís Millet i Loras era fill de Lluís Maria Millet i Millet i net de Lluís Millet i Pagès, fundador de l’Orfeó Català. A més de dirigir el cor de l’Orfeó Català durant alguns anys, també va ser membre de la junta directiva de l’associació. També, va ser membre fundador de Revista Musical Catalana en la seva segona etapa, a partir de 1984, va impulsar el cicle El Primer Palau i va treballar com a assessor musical del Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana durant molts anys.

Millet va destacar a més pel seu profund coneixement de la realitat musical des del punt de vista històric i sociològic, i va escriure nombrosos articles i estudis sobre temàtica musical en diverses publicacions especialitzades, com també comentaris per a programes de concerts.

Nascut el 1939, es va veure envoltat des del seu naixement en un entorn musical i coral que durant la infància va desenvolupar formant-se musicalment amb Joan Massià i Cristòfor Taltabull, i més tard estudiant direcció orquestral i coral al Conservatori de Munic i al Mozarteum de Salzburg. De retorn a Barcelona, va fundar l’Orquestra de Cambra Lluís Millet el febrer de 1958 i va dirigir diverses agrupacions simfòniques i nombrosos conjunts de cambra, com l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Des de 1973 va intensificar la dedicació a la direcció coral i entre 1977 i 1981 va dirigir l’Orfeó Català, amb el qual va interpretar les obres més representatives del repertori tradicional català i destacades creacions de la polifonia clàssica, com el Magnificat de Schütz i les cantates i motetes de JS Bach.

L’Associació Orfeó Català destacava ahir que amb Lluís Millet i Loras “acaba una saga esplendorosa de músics iniciada amb el seu avi, Lluís Millet i Pagès, i continuada pel seu pare, Lluís Maria Millet i Millet, protagonistes i artífexs d’un dels capítols més gloriosos de la història musical catalana”.