Cultura

Futur després dels 20

El Liceu celebrarà el seu vintè aniversari, després de l’incendi del 1994, alternant títols del gran repertori amb oportunitats per a la renovació del gènere

Hi haurà títols com ara ‘Aida’, ‘Carmen’,‘Il barbieri di Siviglia’ o ‘Doña Francisquita’
Augmenten les reduccions de preus als abonats i es fa més accessible l’òpera als joves

La temporada de comiat de Cristina Schieppelmann en la direcció artística del Liceu serà de celebració, perquè coincideix amb el vintè aniversari de la reobertura del Liceu, després que, el 1994, un accident deixés el teatre en cendres. Als grans cantants que el Liceu convida periòdicament se sumen les 11 òperes previstes (només una en versió concert). S’hi afegeixen títols que tornen a ser golafres per a l’audiència com ara la Carmen de Calixto Bieito o l’Aida amb l’escenografia clàssica de Mestres Cabanes. I també hi ha espai per a noves aventures, com ara la relectura que Max Aleu (habitual col·laborador amb el vídeo en les produccions de la Fura dels Baus) farà en una Turandot futurista o el Lohengrin que té la direcció escènica de la besneta de Wagner o la direcció musical d’Alcione, una òpera de Marin Marais del 1706 que serà estrena a l’Estat espanyol i que disposa de l’impuls de Jordi Savall en la direcció musical. I, quant a creació contemporània, destaca el Diàlegs de Tirant e Carmesina, de Francesc Prat, amb llibret i direcció de Marc Rosich i l’espai escènic de Jaume Plensa. El futur és un element que ha de conciliar amb el patrimoni en l’òpera del segle XXI.

Si Turandot és una òpera que produeix únicament el Liceu, també en lidera un parell més (Lohengrin i Il barbieri di Siviglia). En total es preveu que s’invertirà un milió d’euros en les produccions (també cal sumar-hi les que s’estrenaran per al públic familiar, com són El monstre al Laberint i La barcarola). D’entre les òperes que representa destaquen Cavalleria rusticana/Pagliacci, una producció molt celebrada a la Royal Opera House amb les veus de Roberto Alagna i Elena Pankratova.

Pel que fa a les programacions de dansa, començarà la temporada amb les Grands Ballets Canadiens, que ballaran l’Stabat Mater de Pergolesi i la 7a Simfonia de Beethoven, que interpretarà la Simfònica del Liceu en directe (del 14 al 19 de setembre). Maria Pagès reversiona i amplia la seva mirada sobre el mite de Carmen amb De Scheherazade a Yo, Carmen (del 3 al 5 de juliol) i Akram Kahn revisa Giselle (22 al 25 d’abril).

Anna Netrebko i Yusif Eyvazov (4 de novembre), Javier Camarena (18 de gener) i Juan Diego Flórez (21 de maig) signen els concerts del vintè aniversari. També la Simfònica del Liceu prepara la Ressurrecció, (simfonia n. 2) de Mahler, amb Josep Pons a la batuta. Serà un programa que, a més, exportaran a unes altres cinc ciutats de Catalunya (encara a concretar). L’aportació musical dels músics de l’orquestra es multiplicarà. Perquè faran sis actuacions en format de cambra a diferents dependències del Liceu i en preveuen una vintena per Barcelona. Per cert, l’única òpera en versió concert és Semiramide, de Rossini, amb Joyce DiDonato i Levy Sekgapane de cap de cartell.

La sarsuela també serà present en la següent temporada. Després de la seva estrena a la Zarzuela de Madrid, es presenta aquesta versió de Doña Francisquita que signa Lluís Pasqual, al novembre, amb María José Moreno i Celso Albelo de protagonistes. Ben diferent seran els Diàlegs Musicals de l’Off Liceu, que proposen a nou compositors debutar amb petits encàrrecs d’òpera al Foyer. Per Schieppelmann és responsabilitat dels teatres d’òpera procurar per la renovació dels títols i dels autors per actualitzar el gènere. També diu que cal comptar amb les veus que es formen al país per donar-los oportunitats i formació, integrant-los en els repartiments que ells puguin respondre amb qualitat.

Més òperes. El director d’escena David McVicar reivindica el vessant més dramàtic de Mozart a La clemenza di Tito. Aquesta peça estrenada el 2011 al Festival d’Art Lyrique d’Aix-en-Provence, ara, l’ha adquirit el Liceu. Schieppelmann considera que era la millor solució per a les dues parts i que, ara, el teatre de les Rambles podrà programar-la en pròximes temporades, a més de poder-la oferir a altres grans teatres, tret dels de l’àrea d’Aix-en-Provence, que ja l’han programada. S’han previst 10 funcions per al febrer i l’abril. La Fundació La Caixa presentarà l’exposició immersiva Òpera, passió, poder i política al seu programa. Excepcionalment, se li sumarà una nova instal·lació per ensenyar el valor del Liceu, al costat de les altres que ja s’havien realitzat al Victoria and Albert Museum de Londres.

La façana

El Gran Teatre del Liceu també celebrarà el seu vintè aniversari amb una renovació de la façana. Aparcat el projecte ambiciós de Frederic Amat, es planteja una reforma de la façana de Dilmé & Fabré que doni més valor a l’edifici mirant de dignificar la façana del carrer Sant Pau, recuperant els quatre vitralls wagnerians que daten del 1905, d’Oleguer Junyent.

La temporada 2019/20 el Liceu tindrà un pressupost de 48 milions d’euros, dos més que l’actual. L’aportació de les administracions es manté prorrogada, però es preveu un augment d’ingressos propis per mecenatge però sobretot per la venda d’entrades. I és que s’aplicarà uns atractius descomptes per als abonats, fins ara reservats només als grans fidels del Liceu. També hi ha una voluntat de rejovenir l’audiència repetint dues accions d’Under35 (en l’assaig general s’ofereixen totes les localitats a 15 euros, als joves menors de 35 anys). I es vol comunicar millor les ofertes per a aquest col·lectiu a adquirir entrades disponibles, 15 dies abans de la funció, a 30 euros o, per als de menys de 29 anys, a 20 euros, fins a dues hores abans de cada sessió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La 33a edició del Festival de Peralada homenatjarà Montserrat Caballé amb un recital íntim de Sondra Radvanovsky

Barcelona
Crònica
Lletres

Rap i poesia clàssica

Barcelona
ALBERTO SIMONE
PSICÒLEG

“Es pot mesurar amb cronòmetre l’experiència negativa”

barcelona

Atracament perfecte

Barcelona

Un tapís de doble cara

barcelona
Crítica
Cinema

Quan matança s’escriu amb ‘Ç’

Ja és el temps de la matança

Girona
Drama / REligió

Rere una nova pista del Sant Greal

Crítica
cinema

Autoretrat complaent i refinat