Salutació amb alegria

No hi deu haver millor manera de presentar-se al públic per part d’una soprano dramàtica que interpretar “Dich teure Halle!”, l’ària d’Elizabeth amb la qual comença el II Acte de Tannhaüsser: “Et saludo de nou estimada sala del cant; et saludo amb alegria, lloc estimat”. Potser deu ser un costum d’Iréne Theorin, que també va cantar aquesta ària per encetar el recital al paranimf de la UB en l’edició del 2017 del Festival Life Victòria (dels Àngels). Tanmateix, Dich Teure Halle! va adquirir un sentit intens en l’inici del recital que, dijous, la soprano sueca va fer al Liceu, on ha obtingut el reconeixement del públic interpretant-hi dos personatges wagnerians emblemàtics: Isolda i Brünhilde. Tant és així que la direcció del teatre ha apostat per anunciar la temporada 2019-2020, en què se celebrarà el vintè aniversari de la reinauguració, amb la imatge de Theorin. Ho va comentar a l’escenari la directora artística Christine Schapelmann afegint-hi, però, que la soprano, pel fet que acabava de patir un refredat, no podia assumir l’ària In aquesta reggia, de Turandot. Podrem sentir-la quan s’inauguri la pròxima temporada amb aquesta òpera de Puccini.

Entre el principi amb Wagner i el final, en què Puccini va ser substituït amb una peça de Grieg, Theorin va cantar a la primera part de lieders cèlebres de Schubert i de Richard Strauss, mentre que va reservar la segona als compositors suecs Jean Sibelius, Gösta Nystroem i Ture Tangström. Ho va fer amb aquella barreja de potència i sensibilitat, de determinació i tendresa que fa que sigui una de les grans sopranos dramàtiques actuals.