Cultura

ALBERTO SIMONE

PSICÒLEG

“Es pot mesurar amb cronòmetre l’experiència negativa”

El psicòleg i director de cinema italià ha estat a Barcelona per parlar-nos de ‘La felicidad en la mesita de noche’ (Kitsune), un tractat per resistir amb petites claus pràctiques terapèutiques.

Ens diu que “si la paraula ‘felicitat’ espanta, la podem substituir per una de menys exigent, com ara ‘benestar’, ‘serenitat’, ‘pau’ o ‘equilibri’...”
La idea sempre és trobar-nos millor. En podem dir joia, harmonia... La clau és intentar millorar de com estem.
Per què hi ha tanta gent desgraciada en l’opulència?
Hi ha moltes raons, i són complexes. Hi ha 350 milions de persones al món que s’estan medicant per la depressió. I aquestes persones estan concentrades en zones on, en teoria, es viu bé. Pel que sembla, com més tenim, pitjor ens trobem. Al contrari, viatjant per països molt pobres, veig que els seus habitants tenen més capacitat per riure, per apreciar el poc que tenen. No hi ha una recepta màgica per resoldre el problema. Observant el fenomen hem de trobar el motiu de per què el confort ens fa sentir més insegurs i més espantats.
García Márquez deia “quan era feliç i indocumentat...”
Estic d’acord amb García Márquez, i en un capítol dic que quan tu no ets el teu nom, no ets l’adreça on vius, no ets el compte bancari, no ets la roba que portes, i podríem posar més exemples per dir que una mostra de la nostra identitat autèntica no té res a veure amb el que es pot veure des de fora. Hem de cercar aquesta naturalesa autèntica.
Cita l’Alcorà: el que dones és teu per sempre; el que no dones està perdut per sempre...
És cert. De l’egoisme no pot néixer res. De forma natural, nosaltres som feliços quan compartim com, per exemple, ara mateix, mentre conversem perquè intercanviem coses entre nosaltres: informació i idees. Quan ho rebem ens fem més grans. La nostra consciència, que és una cosa invisible, creix. I quan la consciència creix tots experimentem un estat de felicitat. Observant això, podem aprendre i fer-ho expressament. Només cal practicar.
Hi ha una diferència del que venen la publicitat i la televisió i la gent fotuda a casa seva?
En aquest món intentem posseir més coses de les que necessitem, i aquesta recerca de totes les comoditats ha creat el món de les grans desigualtats. Hem d’assumir la responsabilitat de la qüestió: si jo tinc moltes coses i els altres no tenen res, estic creant les condicions per a la infelicitat: la dels meus veïns, però també la meva. Sabem científicament que no podem ser feliços sols fent pagar el preu de la nostra felicitat a una altra persona. Si compartim, serem més feliços.
Quina seria la fórmula social, a part dels impostos?
Evidentment, totes les tries polítiques les fem nosaltres. Per tant, els homes que estan bé, i que són més feliços, tenen experiències polítiques més positives al servei de la comunitat, i mai al seu propi interès. Hem de crear una societat feta de persones que estiguin millor, sobretot en l’interior. La felicitat d’una societat és la suma de la felicitat dels seus individus. Hem de treballar en el món real de la societat, amb bones eleccions i bones lleis sense oblidar el treball individual i personal. Per exemple, ara, que estem vivint en un clima de ràbia a tot Europa, un clima d’usura i de murs, de rebutjar l’existència dels altres, veig que les emocions negatives voten. El dia d’eleccions, quan vaig a la cabina electoral, mentre penso que soc jo qui tria la papereta, no és ben bé així. Qui està votant és la meva ràbia, frustració i impotència. Acabo votant els que representen aquesta ràbia i odi. Per tant, ens hem d’ocupar de l’estat de salut i emocional dels ciutadans.
La gent vota a reaccionaris, al rebuig...
La nostra component psicològica i emocional ha estat abandonada. Un exemple és l’escola i la formació. Jo tracto el patiment de les persones i descobreixo que el patiment de les persones té un origen llunyà, de quan érem menuts i indefensos. Ens ocupem de les nocions i informacions que donem als nens, però no tenim en consideració el seu món emocional. Per a un nen, anar a l’escola per primer cop és traumàtic. Li ordenen fer coses, però de la seva por ningú se n’ocupa. Aquell nen menyspreat es pot convertir en un adult emprenyat.
Diu que si vols una raó per ser infeliç, només l’has d’escollir.
Avui sabem una cosa que abans no sabíem científicament sobre el funcionament de la ment: la ment es concentra sobretot en les parts negatives i es queden clavades allà mentre, en comparació, les positives desapareixen molt ràpid. Es pot mesurar amb cronòmetre aquesta experiència: la negativa supera àmpliament la positiva. Una notícia positiva no és notícia. I la negativa en pot fer desaparèixer moltes de positives. En canvi, una de positiva difícilment en cancel·la una de negativa. El llibre vol que ens centrem en les coses bones de les nostres vides, fer aquest esforç per educar la ment com ho hauria de fer un nen per saber com ha de viure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Artista i galerista es fonen en una mostra

Barcelona

Explicar un univers

barcelona
Premi de retrat literari Rafel Cornellà-Joaquim Abril

Joan Vinyoli, el gall salvatge

Escriptor

Foc per sanar l’art

barcelona
Crònica

Gran tradició laica

Torroella de M

Arribas a tres bandes

BARCELONA

El Tantarantana combina ‘L’Atlàntida’ de Verdaguer i el record de Wembley per reflexionar sobre el conflicte territorial

barcelona

Marta Prevosti substituirà Mariàngela Vilallonga com a vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Barcelona

Més dones que mai

barcelona