Cultura

Un mirall humà

La Virreina exposa el retrat de retrats de la societat alemanya que va fer August Sander, des de les gents humils fins als altius nazis, incloses les seves víctimes

“Vull transmetre amb franquesa la veritat de la nostra època i les seves gents.” Retinguin el concepte franquesa per anar a veure l’exposició Fotografies de ‘Gent del segle XX’, d’August Sander, que presenta La Virreina Centre de la Imatge fins al 23 de juny. Quan la visitin s’adonaran tot d’una que l’honestedat va ser el principi irrenunciable d’aquest autor tan capital que va dedicar tota la seva vida a un gran projecte sobre la condició humana: Gent del segle XX. Sander va gestar un retrat de retrats de persones de condicions diverses amb una estètica més aviat freda, sense efectismes, justament per ser neutral i defugir jerarquies. A totes les va tractar amb el mateix respecte i dignitat, fos un nan, un nen cec, un intern d’un psiquiàtric, una bugadera, un captaire, un banquer, un notari, un pastisser, un paleta o un granger. Hi són tots.

Sander era alemany i li va tocar viure una època embogida en què el mirall humà que sosté la seva obra es va trencar en mil bocins durant el règim dels criminals de Hitler. Nascut el 1876, va començar a treballar a la mina, com el seu pare, però al cap de res ja va començar a remenar una càmera. Tot i que el retrat més antic de Gent del segle XX és del 1892, i el més modern, del 1954, el gruix de la sèrie el va fer als anys vint, trenta i quaranta. Més de mig segle de treball condensat en 619 fotografies que va ordenar meticulosament en set capítols (i aquests, en 45 carpetes).

En total, 1.461 persones retratades, inclosos els altius nazis, que van intentar fer-lo desaparèixer. A ell com a fotògraf, quan li van requisar el llibre El rostre del nostre temps, plantejat com un preàmbul de Gent del segle XX. I al seu fill Erich, membre de la resistència, com a persona. El 1944 va morir a la presó, una dècada després que l’haguessin privat de llibertat. Un temps, però, que va invertir a fer fotografies de l’infern que van patir els exclosos del Tercer Reich, i que d’amagat va poder fer arribar al seu pare. A Gent del segle XX formen un capítol: el dels Presos polítics.

Sander va persistir en el seu pla magne fins que va morir, el 1964. No el va poder veure realitzat, però el seu llegat acabaria sent reconegut com una “fita de la història de la fotografia”, remarca Guillermo Zuaznabar, comissari de la mostra, junt amb Valentín Roma, el director de la Virreina, que precisa que no han volgut fer el que fan la majoria d’institucions artístiques que exposen el seu treball, tot posant el focus en les seves instantànies més icòniques. Al centre barceloní la selecció és àmplia, de gairebé una tercera part del total de fotografies. Només així s’és fidel a la seva intenció, que Sander mateix va deixar escrita així: “[Gent del segle XX és] un mosaic que es converteix en una síntesi només quan és presentat en conjunt.”

La dona, protagonista de la història

La Virreina busca sempre que hi hagi fils que connectin les exposicions que s’obren en paral·lel. Aquesta política contrària al calaix de sastre (no habitual) farà que August Sander comparteixi les estances del palau de la Rambla amb María María Acha-Kutscher (Lima, 1968), una artista desacomplexadament feminista que crea artefactes per desafiar la irrellevància a la qual la història ha condemnat la dona. Acha-Kutscher li dona un protagonisme absolut en uns collages fotogràfics, Womankind, que, tot i ser ficticis, sorprenen per la seva versemblança. I què té a veure amb Sander? Molt, perquè ell va ser un dels pocs que va tenir en consideració la dona a Gent del segle XX. De totes les persones que va retratar, un 40% en són, de dones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Artista i galerista es fonen en una mostra

Barcelona

Explicar un univers

barcelona
Premi de retrat literari Rafel Cornellà-Joaquim Abril

Joan Vinyoli, el gall salvatge

Escriptor

Foc per sanar l’art

barcelona
Crònica

Gran tradició laica

Torroella de M

Arribas a tres bandes

BARCELONA

El Tantarantana combina ‘L’Atlàntida’ de Verdaguer i el record de Wembley per reflexionar sobre el conflicte territorial

barcelona

Marta Prevosti substituirà Mariàngela Vilallonga com a vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

Barcelona

Més dones que mai

barcelona