Música i poesia: filosofia
La Mirona oferia aquest dissabte una combinació d’artistes que temptava, i molt, a l’assistència. Rayden aterrava per primer cop a comarques gironines per presentar el seu darrer disc, Sinónimo. Però la primera a trepitjar l’escenari i fer vibrar el públic que s’aplegava a la sala saltenca va ser Paula Grande amb la seva banda (guitarra, teclat i bateria).
Sóc és el segon disc de la cantant gironina i inclou deu temes en què plasma, a través de lletres i estils variats, el compromís social amb què viu la música. Un compromís que l’artista va saber traslladar a l’escenari i contagiar al públic. Amb cada tema va voler compartir una reflexió que enfortia cançons ja per si mateixes reivindicatives, com Niña o Luna lunera.
La gironina va fer gala de la seva habilitat combinant gèneres musicals amb un joc constant entre rap, hip-hop, soul i jazz. A aquesta equació encara hi va sumar el públic, que en la part final va ser l’encarregat de cantar la tornada de Ké mundo, que diu “respira, inspira la filosofia” i que és un bon resum del que va aconseguir Paula Grande: fer respirar la seva filosofia.
Rayden va ser energia pura. Des que es va il·luminar la seva silueta sobre l’escenari fins que els llums van sentenciar el final del concert, David Martínez va ser un torrent d’emocions que feien ballar els assistents, fos al ritme d’injustícies cantades o al compàs dels sentiments que té l’habilitat de calcar en les seves lletres.
El madrileny va seguir en la línia reivindicativa de Paula Grande, i és que forma part del seu ADN com a autor. Amb cançons com Caza de pañuelos i Habla bajito va despertar la cara més combativa del públic gironí, capaç de fer tremolar les parets de La Mirona quan una lletra mereix ser cridada.
L’escenari va ser una performance constant amb protagonistes variats: els membres de la banda (corista, guitarra, bateria, baix i DJ), que es van entregar en cos i ànima a l’espectacle; el cantant, inesgotable, i el públic, al qual van animar a ser part activa de la funció.
I entre música i poesia, una promesa improvisada: tornar a Girona abans d’acabar la gira.
