Un país com un llibre
Editors i autors es troben amb una societat àvida de lectures noves, però marcada per la crisi, fet que afavoreix coedicions amb petites editorials
Els argentins tenen una cultura del llibre ben implantada que fa que siguin bons lectors
En la inauguració hi va haver protestes quan va parlar el ministre de Cultura argentí
“Al lector argentí no li importa tant la llengua, i fins i tot pot prescindir dels seus modismes si la traducció és adequada, sinó que el que busca és que li ofereixin universos propis que es puguin interrelacionar amb altres mons”, va dir dijous en la Fira del Llibre de Buenos Aires l’editora Maria Bohigas, una de les responsables de Club Editor. I en aquest espai conceptual és on la literatura catalana pot trobar l’encaix en el lector argentí. “El que va representar, el context en què va viure i com es va desenvolupar la vida de Mercè Rodoreda, per citar un exemple que tots els llibreters argentins coneixen, és tan important com el que va escriure.” Aquesta representació del llibre com a metàfora d’universos variats és potser la diferència entre el món literari argentí i el català, que, per raons òbvies, ha estat més amoïnat per la qüestió de la llengua que per altres consideracions. En aquest sentit es reivindicava Jordi Sierra i Fabra, un dels autors de la delegació catalana. “A mi, a Catalunya mai se m’ha considerat un autor prou català. Així mateix, per altres prejudicis, sempre m’associen a un autor per a joves, quan el que faig és escriure sobre els joves. Però la realitat és que jo tinc 200 llibres en català i se’m coneix a tota l’Amèrica Llatina amb la consideració d’autor català. Coneixen la realitat catalana més del que ens pensem, i saber que a Catalunya s’escriu majoritàriament en català i castellà no els crea cap mena de problema. Els interessa, bàsicament, el que expressen els llibres”, explica Sierra i Fabra, que té una atapeïda agenda aquests dies, amb xerrades en moltes escoles de Buenos Aires.
L’assagista Marina Garcés també creu que la literatura catalana pot encaixar en la mirada àmplia que tenen els argentins envers el món del llibre: “L’Argentina i Buenos Aires són una societat cultíssima, llegidíssima; tenen debats culturals, literaris i intel·lectuals molt oberts, i tradicionalment han mirat molt cap a Europa: la literatura escrita en castellà, naturalment, i el català... depèn, perquè la literatura catalana són moltes realitats. Dubto que cap persona argentina es miri amb estranyesa aquesta realitat plural que es dona a Catalunya, perquè hi ha moltes històries encreuades. Per tant, d’entrada, tot el que ve de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya, en general, té bona receptivitat.”
Aquesta bona predisposició també l’ha trobat Joan Sala, que és a la fira en representació de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, però també com a director de l’editorial Comanegra. “Ja he tingut diversos contactes i ha anat força bé, perquè són molt receptius amb les coses noves. A l’Amèrica Llatina, bàsicament hi porto llibres d’autoajuda i infantils. També tindré reunions amb editors petits per veure si podem fer alguna edició conjunta i podem reduir costos”, explica Sala, que troba diferències entre el lector català i l’argentí: “Aquí tenen un percentatge de lectors més alt que nosaltres i hi ha molta avidesa de llegir llibres. Si a casa nostra hi ha més oferta que demanda, aquí passa a l’inrevés: hi ha més demanda que oferta. Això vol dir que qualsevol cosa que puguis plantejar que sigui interessant te l’accepten de bon grat; és a dir, tan interessats estan a fer traduccions del català com a fer conjuntament llibres en castellà.”
Carmen Berasategui i Jon Botas, de Trampa Ediciones, hi han viatjat per primer cop i encaixen en un perfil que ha pres molta força en aquesta fira a causa de la crisi econòmica: les petites editorials independents que busquen complicitats amb altres editorials per tirar endavant projectes. Han vingut a l’Argentina amb un llibre molt escaient, publicat abans que sabessin que vindrien: Barcelona-Buenos Aires (once mil kilómetros), una recopilació de 22 relats inèdits feta per Tatiana Goransky amb autors de les dues ciutats com ara Marta Orriols, Matías Néspolo i Roser Amills. “Hem fet coedició amb una petita editorial de Rosario”, explica Jon Botas.
Una altra experiència que confirma que, tret dels grans grups, la relació literària entre els dos països passa per la petita escala.
Depreciació, feminisme i educació
Dijous, dia en què s’inaugurava oficialment la fira i se n’obrien les portes al públic, va ser un dia mogut a tot el país. La depreciació que es va registrar del peso en relació amb el dòlar va multiplicar les protestes al carrer a la ciutat de Buenos Aires en un moment en què ja es nota la proximitat d’unes eleccions a la presidència de la nació. En l’acte inaugural, amb la participació dels ministres de Cultura del govern argentí i de la ciutat de Buenos Aires; del comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats; de la directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, i amb el discurs inaugural de l’antropòloga i feminista Rita Segato, hi va haver un moment tens. En el parlament de Pablo Avelluto, ministre de Cultura de l’Estat, es va sentir una escridassada que no li va fer interrompre el discurs, mentre una bona part del públic es posava d’esquena al ministre. Consignes feministes i en defensa de l’ensenyament públic. Les portes van ser tancades i a fora també hi va haver cridòria. Quan va acabar la intervenció, va ser el torn de Rita Segato, que va fer un discurs demolidor en contra de la situació social, política, educativa i amb relació a la dona. El que abans era desaprovació per part dels manifestants va ser tot suport.
