Cultura

Tres viatges amb D’A

Sarah Hirtt, Iratxe Fresneda i Richard Billingham són tres dels autors que han portat el públic del festival a altres temps i espais

“No pretenc imposar una certa mirada, sinó formular una sèrie de preguntes: Què estem mirant? Què deixem de mirar? Què deixem de fer quan produïm imatges? Per què ho omplim tot d’imatges escombraria? Quin tipus d’imatges prevalen per sobre d’altres?” Ho comentava la cineasta basca Iratxe Fresneda en una entrevista a El Punt Avui, arran de la presentació en el D’A Film Festival Barcelona del seu film rodat en èuscar Lurralde hotzak (Cold lands). Una reflexió que pren més sentit que mai, amb el tsunami d’imatges que han provocat les noves tecnologies, internet i les xarxes socials, i que donen sentit a una proposta com el D’A: un festival a la recerca d’autors, de mirades personals enmig d’aquest oceà audiovisual.

Diversitat

El mateix D’A és ell mateix un petit mar de propostes: 114 films, dels quals 86 són llargmetratges, es presenten des del 25 d’abril fins demà al CCCB, els cinemes Aribau i altres espais de Barcelona. En aquest petit espai en destacarem només tres, però en ja són prou per fer-se una idea de la meravellosa diversitat de temes, geografies, emocions i mirades que ofereix el festival.

Lurralde hotzak és un documental en format de diari audiovisual, narrat en primera persona per Iratxe Fresneda (Bilbao, 1974), que proposa un viatge des dels colors càlids del sud fins al colors més blaus i freds del nord d’Europa (Berlín, Copenhaguen, Suècia, Islàndia...). Espigoladora d’imatges, a la manera d’Agnès Varda, Iratxe Fresneda reivindica petites històries a partir de les imatges: “M’interessa anar més enllà dels grans relats històrics o polítics i explorar com construïm la idea que tenim del món que ens envolta. Reivindico les nombroses històries que han anat quedant en l’oblit, que no apareixen als titulars.”

Del nord cap al sud

Si Iratxe Fresneda viatja del sud cap al nord, la jove cineasta Sarah Hirtt va des de la seva Bèlgica natal fins a Catalunya amb Escapada, una història de tres germans que es retroben a l’Empordà per vendre (o no) una casa de l’herència. “Volia rodar a Espanya perquè m’encanta el país i la cultura, i hi ha lluites socials profundament arrelades –explica a El Punt Avui–. Tenia ganes de parlar del tema de l’habitatge, vaig conèixer gent del PAH, famílies desnonades... Però eren situacions molt dramàtiques i jo volia fer una pel·lícula més optimista, més lleugera.” Escapada parla, doncs, d’ocupes en una masia entre vinyes a l’Empordà, en un estiu assolellat, i d’utopies que no es fan realitat, però que ens acosten una mica a la felicitat.

Tot el contrari de Richard Billingham, reputat fotògraf anglès, que fa a Ray & Liz un retrat aspre i fosc de la seva infantesa i adolescència en una llar depriment. El cineasta, premiat a Locarno i a Sevilla per aquesta nou exemple de realisme social britànic, ens comentava en una entrevista la inspiració autobiogràfica de la proposta: “La pel·lícula es basa en la meva pròpia experiència tant com he pogut, tot és veritat. El component de ficció de la pel·lícula és bàsicament condensar tots aquests fets de tal manera que sembli que passen més ràpid del que realment van passar.”

No estalvia crítiques a les polítiques de Thatcher d’aquells anys: “Van tenir un impacte enorme a la meva família, sobretot en el meu pare, que va perdre la feina. Tinc bons records de quan treballava, però més endavant recordo obrir la nevera i no trobar-hi res per menjar.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.