Cinema

Crítica

cinema

Desitjar fins al final

Fa dos anys, a Canes, va presentar-se la pel·lícula 120 battements par minute, que, a partir de l’experiència personal del director i guionista Roben Campillo, aborda els inicis de la lluita política, a la primeria dels passats anys noranta, per conscienciar sobre la malaltia de la Sida i exigir una resposta social, de l’administració pública i de la indústria farmacèutica.

L’any passat, en el mateix festival, que està començant una nova edició, Christophe Honoré hi va dur una mena de rèplica en clau íntima (personal, però no política) sobre aquells mateixos anys, en què el virus va convertir-se en una mena de plaga a tot el món.

El cas és un dels seus protagonistes de Plaire, aimer et courir vite / Vivir deprisa, amar despacio (un escriptor desencisat interpretat per Pierre Delanchondamps, descobert en aquell film gai tan joiós com sinistre: L’inconnu du lac), que està malalt a causa de la Sida i, amb el desig de viure el més intensament possible el final dels seus dies, manté una relació amb un jove bretó (com ho és Honoré, que tenia 23 anys el 1993, en què està ambientat el film) amb ganes de noves experiències i de menjar-se el món. Aquest jove, encarnat per Vicent Lacoste, és un cinèfil i és precisament en un cinema de Rennes on comença la relació (tan inconstant, sovint en la distància, com intensa) entre els dos mentre s’hi projecta el film El piano, de Jane Campion. Com és propi del seu director, que tant ha abordat el genere musical (Les chansons d’amour) com el tremendisme melodramàtic (Ma mère), hi ha una pulsió romàntica en aquesta pel·lícula, que té bells moments, però que a vegades es perd en un cert excés sentimental i una certa autocomplaença.

‘Vivir deprisa, amar despacio’
Director: Christophe Honoré


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Vivir deprisa, amar despacio

«Vivir deprisa, amar despacio»

Gènere: Drama
Direcció: Christophe Honoré.
Intèrprets: Pierre Deladonchamps, Denis Podalydès, Adèle Wismes, Thomas Gonzalez, Clément Metayer.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles