Cultura

La força de l’‘artfantil’

Coincideixen al mercat cinc novetats d’àlbums infantils que mostren de manera lúdica, rica i alhora molt rigorosa tot d’obres fonamentals de la història de l’art

Els nens valoren amb sinceritat l’art perquè no tenen influències que els destorbin
La figura d’un gat, convertida en icònica, serveix Gould per explicar la història de l’art

La frescor creativa, la imaginació encara sense cap directriu imposada, sense cap topall, sense cap adulteració amb què poden dibuixar, pintar i modelar els nens és ben coneguda. “Em va costar quatre anys pintar com Rafael, però em va demanar tota una vida aprendre a dibuixar com un nen”, sembla ser que va declarar Picasso.

Molts més artistes han reivindicat els valors de l’art intuïtiu infantil, lluny de cap escola, com ara Joan Miró, totes les avantguardes, en la dècada del 1920 els automatismes dadà pensaven que el subconscient era una font de creativitat, etcètera.

Però una cosa és acostar-se a l’artfantil –si se’ns permet el neologisme–, en el sentit d’imitar-lo, d’analitzar-lo o, com diem, de reivindicar-lo, i una altra acostar l’art que podem denominar adult als nens. Perquè la mateixa sinceritat que poden aplicar els més petits a la creació la solen aplicar a la interpretació de les obres, sense cap prejudici estètic ni ètic.

Les emocions que provoca una obra de Miró en un nen segurament són més netes que en un adult, que molt probablement hi busca significats, tècniques, lectures intel·lectuals... Això no treu que es pugui mostrar als lectors infantils, des d’una perspectiva oberta i fins i tot participativa, els diferents estils artístics, els principals autors, els moviments més destacats, etcètera. I això es fa des de sempre, podríem dir, però hi ha editorials que s’hi dediquen de manera específica. Ara, coincideixen en el mercat diverses novetats d’àlbums il·lustrats relacionades amb el món de l’art mostrat als nens i les nenes. En destacarem cinc.

Kazimir, on ets? és un àlbum de Barcanova amb text de Núria Homs i il·lustracions de Mercè Canals. Narra la història del pintor rus fictici Boris Kartoff i del seu gat Kazimir, que van arribar a Barcelona buscant un clima benigne. De cop, el pintor perd la inspiració i... el gat. Dels cinc exemples és el que toca més la part creativa de l’artista que no pas la visió d’obres d’art reals.

Coco Books presenta El meu museu, de l’autora Joanne Liu, que viu a Hong Kong, tot i que també es va formar als Estat Units i a Taiwan. És un àlbum sense text amb un plantejament molt clar. El Max, el nen protagonista, va al museu i contempla obres de Monet, Miró, Calder, Veermer, Rothko, Moore, Matisse, Modrain, Degas, Noguchi... El Max interacciona jugant amb les ombres, amb el baf al vidre, amb els espais i les perspectives. I observa l’expressió més aviat sorruda de mitja dotzena d’adults palplantats davant d’un Pollock.

En una doble pàgina final hi ha reproduïdes en petit totes les pàgines anteriors amb una mínima guia dels artistes que hi apareixen traduïts a un estil coherent amb el de Liu, que no hi vol ser gaire fidel.

La mateixa tècnica pel que fa a repetir obres o fragments d’obres famoses mantenint l’estil propi la fa servir l’il·lustrador italià Riccardo Guasco a Quina obra mestra! (Combel). En el seu cas, però, busca una aproximació més fidedigna.

També hi ha, al final, la reproducció en miniatura de cada doble pàgina amb l’aclariment, una mica menys sintètic que en el cas de Liu, de les obres i els artistes què hi apareixen. El nen que es passeja per les pàgines –també sense text– no ho fa per un museu sinó, directament, pels paisatges del món on viu: la nit de la ciutat és de Sironi, amb tocs de Van Gogh i Klee; dorm a l’habitació de Van Gogh i per la finestra veu onades de Gauguin; el desperten rellotges tous de Dalí; la seva ombra és de Giacometti, el lavabo de Duchamp i la finestra de Mondrian; esmorza amb personatges de Magritte i Modigliani; i també hi ha Munch, Lissitzky, Picasso, Banksy, Botticelli, Escher... A més, Guasco també inclou escultures i monuments famosos, de la torre Eiffel a la de Pisa, passant pel Parlament de Berlín, la Venus de Milo i, com a curiositat, la portada del disc Abbey Road dels Beatles.

I té un missatge: segueix el teu camí creatiu sense por, encara que al principi et sembli que vas sol, i atreveix-te a barrejar-ho tot per fer la teva obra. I per instigar-ho hi ha un test de 30 preguntes basades en el que hem vist i una pàgina en blanc amb un marc daurat per poder pintar dins.

Un autor octogenari

L’editorial Mediterrània té dues propostes. La primera, Art amb pastís, de Thé Tjong-Khing –un reconegut autor indonesi de 85 anys que viu des del 1960 als Països Baixos–, manté el format dels dos títols anteriors comentats, és a dir, uns personatges passejant dins d’obres d’art famoses, sense text i amb una ajuda –a les guardes del llibre– per identificar artistes.

En aquest cas, però, hi ha molts personatges, fins a quinze, i són animals antropomòrfics, com ara conills, porcs, gats, llangardaixos, óssos i una família de gossos, als que un lladre ha robat un quadre i, perseguint-lo entre tots, van passant per escenes plenes de referents artístics reals. Per tant, hi ha una certa trama, una excusa que funciona molt bé.

A més d’artistes ja citats en els llibres anteriors, també hi ha altres noms, com ara Malevich, Haring, Gehry, Rodin, Da Vinci, Kandinsky, Chagall, Hopper i la impressionant onada de Hokusai.

La segona proposta de Mediterrània és Historia del arte en 21 gatos, amb il·lustracions de Nia Gould i textos de Diana Vowles i Jocelyn Norbury traduïts per Ricard Biel. En aquest cas, el lector ideal és més adolescent, amb més bagatge i coneixement, perquè el llibre mostra d’una manera original, pràctica i sintètica però molt clara, fins a 21 moviments o estils artístics. El recorregut comença a l’Antic Egipte (500 aC) i acaba amb el Young British Artists (1988), i va passant per l’art bizantí, el Renaixement, l’impressionisme, dadaisme, fauvisme, surrealisme, pop art... En tots els casos, els aclaridors exemples gràfics estan basats en la figura dels gats, un joc creatiu original i divertit. Cadascuna de les 21 entrades està formada per una explicació del moviment i, en dues pàgines més, diferents elements sobre el tema que ajuden a formar una idea més que aproximada de què se’ns parla. Un llibre excel·lent per a joves i, naturalment per a artadults.

Altres títols relacionats amb l’art

Ara fa dos anys justos que Oriol Malet, amb la seva filla Mariona, va publicar a La Galera La Mariona i els seus monstres, un àlbum sense text en què la nena pinta a la paret de casa taques amb l’estètica de Miró, Pollock i Rothko i les taques prenen vida i es converteixen en uns simpàtics monstres. Una manera magnífica i efectiva de jugar amb l’art.

Mediterrània té un apartat editorial ben nodrit de llibres relacionats amb l’art, des de tot de biografies d’artistes il·lustrades per Pilarín Bayés fins a dos títols pràctics per aprendre a pintar: L’art, quina marranada!, de Sandrine Andreus, i Cuaderno de arte moderno, de Mary Richards, tots dos molt recomanables.

Coco Books també té un apartat específic per a títols d’art i també amb esperit pràctic, per engrescar a dibuixar. Hi ha títols dedicats a la tipografia (Jan Bajtlik), a l’estampació i la impressió (Marion Deuchars), a dibuixar natura (Nina Chackrabarti)...

Combel aposta sovint pels llibres d’art, com ara amb Autoretrats i Art Pop, de Patricia Geis, que també signa uns espectaculars àlbums sobre Andy Warhol i Alexander Calder. Llibres que si no engresquen prou els fills, segur que sedueixen els pares.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.