Cultura

Reportera sense voler

La nova editorial Chapiteau 2.3 recupera al cap de vuitanta anys ‘El gran crimen’, el testimoni esfereïdor de la infermera Àngela Graupera sobre la Gran Guerra

El llibre de la corresponsal de ‘Las Noticias’ es presenta demà a la Llibreria 22 de Girona

No en queda cap imatge, excepte una fotografia borrosa de la qual s’ha pogut extreure el petit dibuix que ens la retorna d’acord amb el retrat de la típica moderna dels anys trenta, amb els cabells curts partits per la clenxa en dues grans ondes, la pell pàl·lida i fina, de pel·lícula de cinema mut, i uns ullassos oblics que interroguen, que desconfien. D’Àngela Graupera, no en quedava gaire res més que una llegenda que molt vagament li atribuïa els primer reportatges de guerra escrits per una dona a Catalunya, uns textos que van fonamentar el seu prestigi com a intel·lectual i agitadora social i que acabarien costant-li, enmig del desori de la Guerra Civil i la repressió consegüent, una densa capa d’oblit. Chapineau 2.3, una nova editorial amb nom de vela de circ que capitaneja el reporter televisiu Joan Marcet, recupera ara, més de vuitanta anys després de la seva primera i única edició, El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra, el relat escruixidor que Àngela Graupera (Barcelona, 1876-1940) va confegir a partir del seu testimoni al front de l’Est, durant la Primera Guerra Mundial, com a infermera voluntària de la Creu Roja.

El llibre es va publicar per primera vegada el 1935, quan ja era prou coneguda com a prolífica autora de novel·les d’un romanticisme exacerbat, i hi aprofitava bona part del material que havia divulgat a través de les cròniques que enviava a Las Noticias de Barcelona durant el conflicte. Sense provenir del món periodístic, aquesta jove infermera que l’agost de 1914 va deixar el marit i una filla petita per anar a atendre ferits a Sèrbia en les pitjors condicions imaginables, va saber transmetre un relat vivíssim i detallat de la crueltat, la misèria i la corrupció humana que comporta qualsevol guerra. La nova edició d’El gran crimen que publica Chapiteau inclou un article de contextualització històrica de Josep Maria Reyes, l’estudiós que més ha aprofundit en el perfil biogràfic d’aquesta encara massa misteriosa escriptora, i un altre de la investigadora Desiré Oñate, que des del seu reball de grau a la Universitat de Girona ha estudiat les cròniques de Las Noticias que van precedir El gran crimen. Tot plegat, introduït per un pròleg de l’escriptora Mercè Ibarz, que situa Graupera entre les dones que es van avançar al seu temps. El llibre serà presentat demà (19 h), a la Llibreria 22 de Girona, junt amb l’altra novetat de Chapiteau 2.3: El sol tiene cita con la Luna, traducció al castellà d’un text autobiogràfic de l’actriu Myriam Mézières.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Què feia abans Corto?

Barcelona

Impacte fotogràfic

rubí
Ferran Palau
MÚSIC

“Volia fer un disc que sonés ‘mainstream’ total”

BARCELONA

Per Fires, la Girona de Fargnoli

Girona

Gaudí de disseny

barcelona
ÀLEX NOGUÉ
ARTISTA

“Cap esforç dels que he fet en la meva vida artística ha estat inútil”

barcelona
FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. ‘Amor adolescente’. Pel·lícules. ‘Amor adolescente’

‘Amor adolescente’

FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. ‘Los culpables’

‘Los culpables’

FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. Soldados de Salamina

‘Soldados de Salamina’