Mor Dr. John, gran veu de Nova Orleans
Era Dr. John excèntric i immoderat i marcava sempre la diferència: un dels grans exponents dels millors anys de la música popular americana, heroi d’estils que al seu piano es barrejaven, com ara el jazz, el rhythm-and-blues, la psicodèlia, el vudú, el bugui-bugui, el funk i el rock. Sempre va ser un fill del rock perquè actuava des dels anys cinquanta. Nascut a Nova Orleans el 1941, Malcolm John Rebennack Jr. es va rebatejar com a Dr. John Creaux the Night Tripper els anys seixanta i es va definir com a “gran sacerdot del vudú psicodèlic de Nova Orleans”.
No estava disposat a rendir-se ni a la primera ni a l’enèsima. I la seva obra, sense grans èxits, manté una coherència i uns discos més que notables. Mai decep. Potser el tema que va tocar al concert de comiat dels seus amics canadencs de The Band és la més coneguda. Des del piano, però també des de les entranyes de la cultura negra, Such a Night va ser un himne a la nit, una mirada irònica sobre els temes d’amor, que va cantar el rei Elvis donant-li un to molt diferent. En el documental The Last Waltz (1978), de Martin Scorsese, cada nota i cada vers mantenien un èmfasi que el feien convergir amb tots els monstres que es van reunir allà, des de Muddy Waters i Neil Diamond fins a Bob Dylan i Van Morrison. Moments històrics per a un dels representants de la cultura de la protesta i la broma, per a una de les veus provinents dels rius i dels pantans, un caiman que tocava el piano com una estrella de cabaret. La seva carrera comença quan els seus pares, una model i el propietari d’una botiga de discos, el fan debutar en anuncis de nadons. En el mateix bressol que Fats Domino i Little Richard, va aprendre a tocar la guitarra abans que a llegir. Embarcat en mil projectes i grups, canviant d’instrument, no es va poder unir a Sam Cooke a Los Angeles perquè l’havien assassinat d’un tret. Allà col·laboraria amb Aretha Franklin dins una carrera en primera i segona línia imprescindible. Adeu a un gegant.
