Cinema

Generositat i violència social

Camille Vidal-Naquet retrata la prostitució masculina a ‘Sauvage’, presentat al festival de cinema gai Fire!!

“Mai se sent la veu de la gent que exerceix la prostitució, està absent del debat”

“Hi ha una tendència de la gent a opinar molt fàcilment sobre la prostitució, a dir si està bé o malament, però mai se sent la veu de la gent que fa aquest ofici, estan absents del debat”, denunciava el cineasta francès Camille Vidal-Naquet (Nevers, 1972) ahir en una entrevista a El Punt Avui. Ha vingut a presentar la seva opera prima, Sauvage, al Fire!!, la Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià, i, com tots els films seleccionats al festival, té uns valors cinematogràfics més enllà d’abordar temàtiques LGTBI.

Són testimoni de la qualitat de la proposta els elogis de la crítica i el fet de ser seleccionat a la Setmana de la Crítica del Festival de Canes 2018. La pel·lícula es torna a projectar demà passat (20 h) a l’Institut Francès, seu principal de Fire!!, i divendres s’estrena comercialment als cinemes.

La idea original de la pel·lícula va ser el personatge de Léo, un noi de 20 anys interpretat per Félix Maritaud, que es va endur un premi no oficial de Canes. “És algú sense casa, sense diners ni mòbil –explica el director–, un personatge marginal, solitari, mancat d’afecte, però amb una gran energia, amb la capacitat d’estimar l’altre.” Per documentar-se, va contactar amb una associació de nois del Bois de Boulogne, a París. “És una associació que treballa amb els nois del carrer i s’hi acosta d’una manera molt humana, sense jutjar-los. Els consideren persones que viuen una vida diferent de les nostres”, diu el cineasta, que va quedar molt sorprès pel seu ambient: “Viuen en un entorn sense regles, les normes de la nostra societat hi són apartades. Em va impactar que això existeixi a París, la meva ciutat.”

En aquest entorn va conèixer un noi que el va impressionar “pel seu coratge” i que “coneix el revers de la ciutat que jo conec: els clients sexuals, la solitud de molts d’ells...” “És un noi amb coratge, solidesa, fins i tot amb joia de viure. És sorprenent, perquè és l’últim lloc on esperes trobar alegria. Em va donar la idea de representar a la pel·lícula aquesta barreja de violència social amb la generositat.”

Camille Vidal-Naquet ofereix un punt de vista diferent: “La pel·lícula no mostra vides que són més o menys bones que les nostres, simplement són diferents. Hi ha patiment, és cert, però sovint són situacions complexes. Em pregunto en què són diferents i què podria millorar de les seves vides.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic