Cultura

Mirada a l’estalinisme

Els Fets de Maig de 1937 marquen els diferents recorreguts de l’obra ‘El cònsol de Barcelona’, d’Andreu Claret, que ha obtingut el Nèstor Luján de novel·la històrica

El protagonista és un bolxevic ucraïnès que s’enamora de Catalunya i l’entén

“Ni que sembli estrany, de novel·les sobre la Guerra Civil no se n’han fet tantes; del que se n’han fet moltes és sobre la postguerra”, deia ahir Andreu Claret, guanyador del premi de novel·la històrica Néstor Luján, un premi que solia fer-se públic a la tardor, però que s’ha avançat per oferir lectura estiuenca al públic i per apropar-lo a la Setmana del Llibre en Català, que se celebra a primers de setembre. El títol de l’obra és El cònsol de Barcelona i està protagonitzada per un personatge real. Vladímir Antónov-Ovséienko, un bolxevic enviat per Stalin com a comissari polític, bé com a cònsol, a Catalunya l’any 1937 i que de tornada va ser afusellat per ordres del dignatari soviètic. “És un personatge que, tot i ser de la vella escola, perquè va ser dels que van lluitar en la presa del poder dels soviets, entén, potser perquè és ucraïnès, la naturalesa de les reivindicacions nacionals catalanes.”

Andreu Claret, que es declara fill de l’exili, ja que va viure molts anys exiliat prop de Tolosa de Llenguadoc amb la seva mare i el seu pare, “un comunista convençut que cada vespre escoltava el noticiari en espanyol de Ràdio Moscou”. D’aquest ritual inalterable neix una anècdota de la vida d’Andreu Claret: quan encara era un marrec va sentir per primer cop el nom de Stalin. “Va ser el dia que els soviètics van llançar el primer satèl·lit a l’espai, l’Sputnik. Quan ho va sentir, el pare es va aixecar de la cadira i, enlairant el puny, va cridar: ‘Viva Stalin’.” Aquest nom que va sentir per primer cop és el que plana per tota la novel·la, que segons el jurat ha valorat “al tractar-se d’un premi de novel·la històrica, l’adequat equilibri entre el que és novel·la i el que és història”. Claret ha tractat d’afrontar una època que ni els republicans ni els comunistes han volgut encarar-se per les grans contradiccions que té. “La Unió Soviètica era l’únic estat que donava suport a la República, per això certes coses eren tolerades o silenciades”.

El cònsol Antónov-Ovséienko va rebre de totes bandes per intentar equilibrar el que eren les ordres de Moscou i el que la praxi del moment l’aconsellava. En tornar al seu país és declarat enemic del poble i condemnat a mort. “No hi ha cap llibre sobre el personatge, però sí que se’n va escriure un d’un fill seu que va ser convidat a denunciar el pare –l’esposa del cònsol és un personatge molt influent en la història– per les autoritats soviètiques, i quan s’hi va negar va ser condemnat a deu anys de presó. “Es tracta d’una història circular que comença quan una jove historiadora russa descobreix unes cartes a casa d’una dona gran.” L’anciana és Josefina, la filla de Josep Terrida, un xofer del PSUC que de conduir autocars passa a ser el conductor del cònsol i que guardarà en una capsa metàl·lica tot de documentació que serà d’on la historiadora estirarà el fil per construir la història. “Pel que fa a Antónov-Ovséienko, he sigut bastant fidel a la realitat, fins que no hi ha hagut més remei que jugar amb la ficció.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.