Cultura

El retorn de l’emigrant

Es presenta l’edició catalana de ‘Diaris de bord’, poemes ambientats en tres moments àlgids de la història grega, del premi Nobel de 1963 Iorgos Seferis

“Seferis va estar marcat per les traumàtiques experiències, extremes com mai abans”

Adesiara acaba de presentar Diaris de bord, poemes ambientats en tres moments àlgids de la història grega, del premi Nobel del 1963 Iorgos Seferis. En una acurada edició bilingüe grec-català, a càrrec de Joan Frederic Calabuig, el llibre conté els poemes autobiogràfics del poeta neogrec durant tres esdeveniments històrics de la Grècia moderna: la dictadura anterior a la Segona Guerra Mundial, l’ocupació nazi i el procés de descolonització de Xipre del 1955.

Tal com explica Calabuig al pròleg de l’edició, “a Europa, l’auge i l’extensió dels feixismes fan augmentar la tensió en un clímax que les tèbies polítiques d’appeacement practicades per les democràcies no aconsegueixen deturar. Davant aquesta situació, Seferis es manté vigilant, com a ésser humà i com a grec, amb una atenció i una preocupació creixents, fins i tot amb angoixa, com palesen els seus diaris personals. Les anotacions a Dies presenten un Seferis pessimista en aquest període, però també clarivident: “Una generació immolada, amb la joventut recolzada en una guerra, i que n’espera una altra per a la seva maduresa.” Aquestes experiències tràgiques, les matances i la intransigència, esdevindran un contrast amb el seu concepte clàssic dins la poesia neohel·lènica. Diríem que, per exemple, la natura es converteix en un element simbòlic per expressar el malestar d’un temps hostil. Calabuig ho expressa a la perfecció quan escriu que “Seferis fou un home del segle XX, no pel seu naixement el 1900 a Esmirna, sinó pel fet que, com tota la seva generació, va estar marcat, també com a creador, per les traumàtiques experiències, extremes com mai abans, a què aquest segle ha sotmès la humanitat: la brutalitat despietada de la guerra mecanitzada, els genocidis i els exterminis, les deportacions i les expatriacions massives, l’exili de tants i tants.” El poeta ja havia viscut la deportació de la seva Ermirna natal durant la Primera Guerra Mundial i va haver de suportar tot l’horror de l’apocalipsi dels alemanys, l’absurditat de les potències colonials i el fet traumàtic de l’expulsió de la població grega de l’Àsia Menor, “fet que suposà per a ell una ferida sempre oberta i el convertí en un exiliat permanent i sense possibilitat de retorn.” Els que hem vist les ciutats i els pobles grecs abandonats en l’actual Turquia ens podem fer càrrec del dolor que devia significar per a totes aquelles famílies. Seferis va viure del 1900 al 1971, la seva poesia se situa dins el pòquer de grans poetes grecs moderns al costat de Kavafis, Elyttis i Ritsos. La destrucció del poble els duia a un altre moment literari únic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.