Glopets de tinta i vi
Montserrat Serra presenta de manera oficial l’editorial Vibop, amb seu a Alella i dedicada, en una primera fase, a les ‘plaquettes’ que relacionen vi i cultura
“Des de joveneta, a més del món editorial, sempre m’ha interessat el món del vi”
Montserrat Serra (Alella, 1969) es pot dir que va començar als 21 anys a treballar de periodista cultural. Des de fa força anys per a Vilaweb. Aquesta experiència li ha permès conèixer perfectament el sector editorial. “Altra cosa és conèixer l’ofici d’editor”, confessa. El febrer del 2018 va iniciar, amb la boca petita, una aventura i fa poc ha presentat oficialment el resultat, l’editorial Vibop.
“Són molts anys d’anar treballant una idea que va madurant fins que arriba un moment en què t’adones que ho has d’intentar, perquè a la vida hi ha moments en què cal prendre decisions i tirar endavant projectes”, afirma Serra.
Vibop és una editorial amb tres col·leccions en marxa i dues més en preparació, de cara al 2020. Llibres petits, d’entre 48 i 64 pàgines i d’una mida de 16 centímetres d’alt per 12 d’ample, amb cobertes de paper “més fràgils, però més càlides a la mà”. Serra té previst publicar entre vuit i deu títols l’any i els preus es mouen al voltant dels 12 euros.
S’ha inspirat, pel que fa a la imatge física, en els llibres de La Mirada, de la Colla de Sabadell, “aquelles plaquettes amb obres de Trabal, Joan Oliver, Armand Obiols..., però amb un format més cuidat, amb una proporció equilibrada i bonica”, explica. “El format petit ens resulta confortable, però tenim clar que algun dia el trencarem i publicarem llibres més grans”, assegura Serra, tot i que, ara per ara, té “la sensació que el llibre petit torna”.
La col·lecció que va posar l’editorial en marxa és Envinats. “Des de joveneta, a més del món editorial, sempre m’ha interessat el món del vi. No m’hi he dedicat mai professionalment, però sempre l’he tingut a prop; són dos mons que m’era molt fàcil trenar-los.” “De la marca Vibop el més important és l’editorial, però pengen una sèrie de projectes que tenen en comú vincular el món de la cultura amb el món del vi”, hi afegeix.
“Per mi el món del vi és interessant si té la vessant cultural, històrica, dels sentits... No m’interessa la part econòmica ni l’elitisme que se li atribueix; això més aviat em genera rebuig”, matisa.
Tot ho ha fet ella –com cantaria Ringo Starr, amb una petita ajuda dels seus amics–, partint d’una inversió inicial per editar els dos primers llibres i crear la pàgina web. “És un projecte petit que s’autofinança; amb el que guanyo d’uns llibres publico els següents. De moment encara no en puc retirar guanys...” Tot arribarà.
Ara hi ha deu llibres de Vibop al carrer i quan es tanqui el 2019 en tindrà tres més. La col·lecció Envinats és la dedicada a relacionar vi i art; A Clar de Nit –“que és un vers de Vinyoli”–, la dedica a la poesia; En-cantada, a la música; La Panxa del Bou parlarà de gastronomia, “més enllà de la gastronomia i del receptari”, i Coma Fosca, Coma Clara, la dedicarà al paisatge. La col·lecció de poesia “va néixer amb una intenció de compromís amb el moment actual que vivim”. El primer número és 1-O. Trenta poetes per la llibertat.
“Tots els textos els encarrego”, explica. “Només un no és un encàrrec, perquè és un regal; el dissenyador gràfic Enric Satué em va oferir els dissenys que ha fet relacionats amb el vi i els destil·lats i és una meravella de plaquette!”, afirma emocionada.
De moment ha publicat títols de Josep Roca –sommelier d’El Celler de Can Roca–, un recull de fragments literaris relacionats amb les olors, a càrrec de Vicenç Pagès, i obres de Narcís Comadira, Cristina Armengol, Enric Satué, Nolasc Acarín, André Ricard, poemes de Brossa a cura de Joan M. Minguet i títols col·lectius.
“Quan estàs a la banda de l’editor prens consciència que es llegeix molt poc; el llibre tenia una centralitat i un prestigi que comença a ser col·lateral i això és un problema, no per als editors, sinó per a la societat”, valora Serra. Els glopets de Vibop, amb cupatge de vi i tinta, són prou rodons per col·laborar a invertir la tendència.