Cultura

Àlex Martín i Jordi Canal

Assagistes

“És un llibre de divulgació per a lectors inquiets”

El llibre vol donar a conèixer els principals autors i fer entrar ganes de llegir-los
Volíem fer un llibre entenedor, de fàcil lectura, però alhora molt rigorós amb la informació

En tots els festivals dedicats a la novel·la negra que han proliferat els darrers anys, en tots els clubs de lectura del gènere policíac, damunt tots els autors de criminal, tard o d’hora cau la (maleïda) pregunta: “Quina diferència hi ha entre novel·la policíaca i novel·la negra?” Per fi es pot donar una resposta categòrica: “Llegiu Trets per totes bandes. L’època clàssica de la novel·la negra i policíaca, dels experts Àlex Martín Escribà i Jordi Canal i Artigas, que acaba de publicar Alrevés.”

Trets per totes bandes és un assaig impecable en què, després d’estar tota la vida submergits en “la pregunta”, els dos autors han decidit enfrontar-se a la tasca d’identificar, classificar, teoritzar, argumentar i explicar, de manera rigorosa però amena, l’origen del gènere i tots els derivats fins als anys setanta. Dels setanta fins a l’actualitat, en el pròxim volum.

L’obra inclou: un prefaci de Claude Mesplède (un altre savi), la tesi en només 150 pàgines dividides en quatre apartats, 50 pàgines de llistes de títols per definir un cànon, portades, bibliografia i índex onomàstic. Tot ordenat com si els hagués assessorat Marie Kondo. Estan tan coordinats que, fins i tot, consensuen totes les respostes de l’entrevista. En definitiva, un títol que és referent ja des del moment de sortir d’impremta.

La intenció principal de l’obra és definir i analitzar l’evolució terminològica d’aquest gènere en què hi ha negre, policíac, enigma, ‘thriller’... Se n’han sortit?
Cal tenir present que en català, que hem tingut algunes molt bones col·leccions, com ara La Cua de Palla i La Negra, no hi havia una història de la novel·la negra i policíaca i calia fer-la. D’altra banda, hi ha una gran confusió terminològica i volíem explicar-ne l’evolució i l’estat de la qüestió. Aquest és el repte que ens hem imposat i, la veritat, n’estem orgullosos. Ara serà el lector qui hi digui l’última paraula.
Quina seria la definició més concisa? Si es pot sintetitzar.
Definir un macrogènere format per diversos gèneres, corrents i etiquetes amb objectius i premisses filosòfiques ben diferents és difícil, però els aplega una activitat tan humana com és el crim. És evident que hi ha dos grans troncs principals, la novel·la policíaca i la novel·la negra, i moltes ramificacions a partir d’aquí. El llibre vol donar a conèixer els principals autors i les seves peculiaritats i fer entrar ganes de llegir-los.
La documentació, els centenars de referents fan pensar en una investigació d’anys.
Bé, a tots dos ens agrada el gènere des de fa molts anys i llegim molt d’assaig, a més de novel·la. El lector ha de saber que ja existeixen molts estudis que tracten diferents aspectes del gènere i el nostre propòsit era fer-ne una guia que ajudés a entendre’l. No es pot escriure un llibre d’aquestes característiques sense oferir molta informació a peu de pàgina. També ens semblava rellevant aportar documentació gràfica de cobertes dels principals autors, títols i col·leccions que han acompanyat el lector apassionat pel gènere d’aquest país. Ens ho hem passat molt bé fent aquest llibre. Per a nosaltres també ha estat un aprenentatge i una manera d’endreçar idees.
És molt acadèmic. Tot el que s’exposa i analitza està recolzat en altres autors i està rigorosament referenciat. Quin és el lector a què va dirigit, però?
Té una base acadèmica, però no només. També és un llibre de divulgació per a lectors inquiets i d’altres que tenen una base sobre l’estat de la qüestió. Volíem fer un llibre entenedor, de fàcil lectura, però alhora molt rigorós amb la informació que es dona. Que el lector pugui anar més enllà amb les notes a peu de pàgina i amb la bibliografia. L’aprenentatge també requereix un esforç, no? La novel·la negra i policíaca està de moda al nostre país, però hi ha molts lectors que han començat fa poc anys a llegir aquest tipus de literatura i volíem oferir-los la gènesi d’on surt tot plegat.
Hi haurà un segon volum. Quin serà el contingut?
Sí, aquest primer volum abasta des d’Edgar Allan Poe fins als anys setanta, que en podríem dir l’època clàssica. Tenim previst publicar, cap a finals del 2020, una segona part, l’època contemporània, des dels anys setanta fins avui. Les ramificacions del gènere es multipliquen i han sortit etiquetes com bolets. Creiem que amb els dos volums donarem una visió molt panoràmica de la novel·la negra i policíaca i de la seva evolució.
Ofereixen diversos llistats d’altres especialistes, col·lectius o individuals, per fer un cànon obert de les millors obres, però no hi ha cap llista seva.
Volíem oferir llistes de prestigi mundial i creiem que el lector, segons els seus gustos, hi podrà trobar títols o bé que no coneixia o bé que havia oblidat. Vivim en un món de l’immediat i ens semblava interessant que el lector tingui a l’abast diferents llistes del que es considera el millor del gènere de l’època clàssica. Des d’aquesta perspectiva, afegir la nostra creiem que era pretensiós i irrellevant. Ara bé, si vols els cinc títols d’aquest període que més ens agraden, te’ls donem; estem més decantats cap a la novel·la negra. Àlex Martín Escribà: 1 Els crims del carrer Morgue, de Poe, un relat esfereïdor amb reminiscències gòtiques i de terror. Tot va començar a partir de l’investigador Auguste Dupin. 2 Estudi en escarlata, d’Arthur Conan Doyle, la primera aparició de l’arquetip, el pare de tots els detectius privats, Sherlock Holmes. Imprescindible. 3 El pispa, d’Ed McBain, per conèixer un dels primers procediments policials corals de la història del gènere negre. 4 El gos groc, de Georges Simenon, l’inspector Jules Maigret, la seva pipa i el seu cervell. Ambients i personatges, estil i elegància. 5 A sang freda, de Truman Capote, segurament un dels millors true crime de la història del gènere. D’obligada lectura abans de morir-se. Jordi Canal i Artigas: 1 Collita roja, de Dashiell Hammett, com a obra fundacional de la novel·la negra i perquè després de noranta anys continua tenint plena vigència. 2 El llarg adeu, de Raymond Chandler, per mi, la millor novel·la sobre Philip Marlowe i una reflexió sobre l’amistat. 3 1.280 ànimes, de Jim Thompson, la immoralitat portada a l’extrem, en una història sense bons. 4 Dispareu contra el pianista, de David Goodis. M’entusiasma Goodis pel concepte de solidaritat i la solitud de l’individu davant el món que apareix en les seves novel·les. 5 El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain, com a reflexió de com les passions (sexe, diners…) poden dur a l’assassinat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.