El carisma de Boney M. és d’elles

Quaranta-quatre anys després del naixement de Boney M. (Alemanya, 1975), protagonitzat per l’inimitable Bobby Farrell (mort el 2010), el mític grup de música disco dels anys setanta conserva tot el seu carisma gràcies a les cantants: l’original Maizie Williams, i les altres dues solistes, de veu suprema. Ja no queda res de l’antic paper de coristes. Capitanejats per Williams, que va ser membre fundadora i ara és l’ànima de l’actual formació, Boney M. va convertir divendres a la nit la Ciutadella de Roses en una discoteca a l’aire lliure en què el públic –2.000 persones, ple absolut des de feia dies– va cantar i ballar els grans èxits en el marc del Festival Sons del Món. El concert s’inscriu en la gira que Boney M. fa amb motiu dels seus 40 anys. Amb només 10 anys de vida, Boney M. ja acumulava 18 discos de platí, 15 discos d’or i prop de 150 milions de discos venuts a tot el món.

El concert, d’una hora i mitja de durada, va arrencar amb l’estiuenca Sunny i va seguir amb el mític Daddy Cool. Només de començar, Williams, acompanyada de quatre cantants (dues dones i dos homes) i una banda de músics internacionals, va animar el públic a deixar-se portar i moure’s. I, a desgrat dels organitzadors, amb les primeres notes de cada tema, els assistents s’aixecaven de les cadires i maldaven per seguir com fos –des dels seus llocs, des dels laterals o des del fons– aquells ritmes arxiconeguts que els van fer viatjar en el temps i reviure durant uns minuts una època de la seva joventut.

Després de Horay! Horay! It’s a Holiday, i els moguts Belfast i Ma Baker, el concert es va tornar més melòdic amb Malaika, una cançó que segons va explicar Williams està escrita en suahili, i molt especialment amb No woman no cry, un tema originari de Bon Marley que Boney M. es va encarregar de popularitzar. Exactament el mateix que va fer amb One love, títol que van deixar, però, per al final del repertori. La traca final de l’espectacle va venir amb les ballables i enganxoses tornades de Brown girl in the ring, Rasputin i Gotta go home. I van deixar els famosos Rivers of Babylon per a un final apoteòsic, en què el grup i el públic es va unir per formar un gran cor.