Cultura

ÈRIC MORROS

COORDINADOR DEL SAM SAM FESTIVAL

“Abans tot era encartellar i ‘flyers’ però ara s’ha de ser a les xarxes”

Ajudar a finançar l’obra educativa i social de Ferran Sans va ser el punt de partida del Sam Sam Festival, una programació de concerts que porta la música i l’esperit solidari a Cunit

Cunit acull, des de dijous i fins avui, el Sam Sam Festival, un espectacle musical a peu de platja i que té finalitats solidàries, perquè destina el 100% dels beneficis a un projecte educatiu al barri senegalès de Sam Sam. Al cartell, hi apareixen grups com ara Morodo, Baino di Lion, Iseo & Dodosound, The Sey Sisters, Ira Rap, Little Pepe, Rapsusklei, Shotta, Cultrum, Itaca Band, Xavi Sarrià, Dance & Culture, Urtica Sound i Monka. D’on neix la idea del festival?
Cal buscar l’origen de tot plegat als anys seixanta, al barri de les Arenes, a Terrassa. Va haver-hi unes inundacions molt importants per una riuada, i Ferran Sans i un grup de gent es van coordinar per ajudar els veïns afectats. Van considerar que al barri hi havia la necessitat de tenir una escola pública, perquè els nois i noies que hi vivien poguessin accedir a l’escolarització de manera gratuïta. Llavors, als anys noranta Ferran Sans va impulsar un projecte similar al barri de Sam Sam, que està a 20 quilòmetres de Dakar, i els veïns de les Arenes van constituir l’associació Amics d’en Ferran per donar-li suport. L’associació organitza activitats solidàries per recaptar fons i finançar les iniciatives d’en Ferran al Senegal.
El festival és una de les activitats per recaptar fons?
Sí, a Terrassa es feia des del 2007, però en un altre format, més petit. En Xavi Segura, un dels coordinadors, és veí de les Arenes i formava part de l’associació Amics d’en Ferran. L’any 2012 va venir a Lleida a estudiar educació social a la Universitat i, amb un grup de companys, vam decidir adoptar el festival com a propi i el vam traslladar de Terrassa a Lleida. Llavors, va passar de Lleida a Cunit. El que obtenim serveix per ajudar a finançar una escola i un taller de dones per a la seva inserció laboral, també microcrèdits per a la gent del barri de Sam Sam. I tot ho fem amb un 100% de transparència.
Qui és Ferran Sans i què fa avui dia?
Té 74 anys i continua vivint al Senegal. Se n’hi va anar els anys noranta. És un religiós, un missioner, però és important deixar ben clar que ell i els seus companys no van a l’Àfrica a evangelitzar res. Una prova n’és que el 90% dels alumnes de Sam Sam són musulmans i en el projecte no hi ha cap voluntat religiosa. La tasca que fa en Ferran és educativa i social i, igualment, el festival és ateu.
L’organització del festival té personalitat pròpia?
Sí, el 2013, com a grup d’estudiants d’educació social vam formar l’associació Reacció Cultural i ens dediquem a organitzem actes culturals, concerts, representacions teatrals. La nostra principal activitat és el festival però intentem col·laborar amb causes solidàries que contacten amb nosaltres.
El festival ha acabat a Cunit, cap queixa des de Terrassa o des de Lleida?
Al contrari. Jo estic vivint a Lleida i en l’organització del festival ens ajuntem gent de Lleida, de Cunit i els Amics d’en Ferran, que ens han acompanyat sempre per mirar de fer gran el festival. Es fa una pluralitat molt bonica, perquè posem en comú la tasca de diversa gent, de generacions diferents. Nosaltres som educadors socials i tenim entre 25 i 35 anys, el jovent de Cunit són nois que tenen 16 o 17 anys i, llavors, hi ha els Amics d’en Ferran, que molts d’ells són avis.
Programar-lo per a tres dies és una novetat?
Sí. Ens genera més despesa però la idea era poder recollir el triple que l’any passat, que vam fer-ho tot en un sol dia. Serà difícil però almenys intentarem que el festival creixi i que la gent el conegui. Com que som una entitat solidària sense ànim de lucre no podem tenir patrocinadors, però hem volgut ser més ambiciosos i, en comparació amb l’any passat, tripliquem el nombre de grups. Si multipliques els serveis, les despeses també creixen. Hem d’assumir que no som professionals i no podem arribar al nivell d’algú que fa això com a forma de vida. Cadascú de nosaltres fa el que pot quan arriba de la feina, és un hàndicap però també un valor afegit.
De festivals se’n fan un munt. Diferenciar-se és la clau?
Aquest any, per sort, tot el tema del marxandatge són il·lustracions de la Lola Vendeta i ens han ajudat persones que treballen amb les xarxes socials i que hi tenen molta penetració. És molt important, ens fan una promoció a la qual no podem aspirar. Abans, tot era encartellar i flyers però ara s’ha de ser a les xarxes, és el que et dona més rendiment.
S’ha hagut de sentir allò de “amb la de coses que hi ha per fer aquí, i us mobilitzeu pel que passa a l’Àfrica”?
No, però és que nosaltres, si ens vingués una entitat i ens digués que li agradaria organitzar un acte amb fins solidaris i que els cal voluntaris i un cop de mà, ho valoraríem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.