Cultura

Crònica

El sud també existeix

Savall va tenir un sentit record per als presos i exiliats amb la cançó ‘Catalunya en altre temps’

Un estiu més, i ja en són set, el monestir de Poblet ha estat la seu del VII Festival de Música Antiga sota la direcció artística del mestre Jordi Savall. El marc del festival, el monestir cistercenc de la Conca de Barberà, fundat el 1150, és imponent i ofereix un festival que ha aconseguit fer-se un forat en l’àmplia oferta musical del país. Més de 3.000 persones han assistit enguany als concerts que han aplegat, com ha destacat Savall, “perfils diversos, estiuejants i persones que viuen al voltant de Poblet, públic nou, atret per aquest lloc meravellós i que descobreix músiques de diferents èpoques i seguidors de la nostra música”.

De festivals musicals d’estiu, se’n fan més de dos-cents arreu de Catalunya, dels quals una cinquantena són de música clàssica, però malauradament a la Catalunya Nova existeix una oferta molt més limitada que a les comarques gironines i barcelonines, en què el Festival Castell de Peralada, Cap Roig i la Schubertiada de Vilabertran sobresurten per la seva àmplia oferta. Territori invisible, mal conegut per la resta de Catalunya, el Camp de Tarragona, com ha afirmat el periodista Carles Marquès, “torna a ser l’espai de creixement necessari per assolir l’èxit, la pedra de tot del futur, polític i econòmic del país”. I el Festival de Poblet treballa en aquesta direcció i ha aconseguit en pocs anys fer-se un forat i és un dels pocs festivals, conjuntament amb el del Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell i el Festival de Cambrils, que marquen l’estiu musical del sud del país en un any que la ciutat de Tarragona ha suprimit la programació del Festival d’Estiu al Camp de Mart.

El Festival de Música Antiga, que com els festivals a les abadies francesos d’Ambronay i Saintes té lloc en un espai impressionant en el qual la música s’uneix a la història, ha programat enguany vuit activitats en tres dies –16, 17 i 18 d’agost–, en una edició en què el mestre Savall va proposar reflexionar al voltant del concepte de metamorfosi. El públic ha respost entusiàsticament a la proposta del festival i va omplir les activitats (tres conferències prèvies i cinc concerts), fet que ha obligat l’organització a ampliar la capacitat respecte a edicions anteriors.

Els concerts de la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI s’han fet a l’antic dormitori dels monjos i les conferències a càrrec de Dolors Bramon, Xavier Antich i Stefano Cingolani a la sala del cubar amb la voluntat d’ajudar a situar els espectadors i reflexionar sobre el lligam entre la música que oferia el festival i el món actual.

El concert titulat Stabat Mater va obrir l’edició d’aquest any amb obres dels millors compositors del renaixement i el barroc amb una interpretació superba que es va acabar amb el públic de peu dret i amb una llarga ovació. El segon concert el va protagonitzar el conjunt de violes d’Hespèrion XXI, que va interpretar les Lachrimae or seven teares, de John Dowland, i finalment, el diumenge 18 d’agost, els solistes de la Capella Reial de Catalunya van oferir un concert dedicat íntegrament al renaixement musical a Nàpols amb músiques dels regnats catalanoaragonès i espanyol (1442-1598), concert al qual van assistir el president de la Generalitat, Joaquim Torra, i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i en el qual Savall va tenir un sentit record per als presos i exiliats amb la interpretació de la cançó Catalunya en altre temps, una peça tradicional posterior al 1714 que enyora el temps quan “Catalunya ella sola es governava”. Els dos concerts matinals protagonitzats per grups emergents va aplegar enguany els grups Hirundo Maris i Euskal Barrojensemble.

El festival, organitzat per la Fundació Populus Alba, té el suport de La Caixa, el departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Tarragona, i permet de gaudir d’un espai, el monestir de Poblet, que al llarg dels segles ha estat i és encara un referent cultural del país. El polític i escriptor Antoni Rovira i Virgili (Tarragona 1882- Perpinyà 1949) va escriure un article premonitori el 12 de juliol de l’any 1933 al diari La Humanitat: “Reneix Poblet. Ja no és, en la seva novella vida, el convent famós que abans era. Serà Museu, serà arxiu, serà escola, serà hostal d’artistes i d’escriptors. Tots el valors perennes de la nostra vida espiritual hi tindran sopluig i residència.” Vuitanta-sis anys després el Festival Música Antiga de Poblet va en aquesta direcció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s’endú cinc dels set premis als quals aspirava

barcelona
Mirador

Margarit, premi Cervantes

Margarit, premi Cervantes

barcelona
MAGÍ SUNYER
NARRADOR I FILÒLEG

“Hem de lluitar per retornar la raó dels febles contra la manipulació”

tarragona

Càntut en femení

Cassà de la Selva

La reialesa de la màfia

Barcelona
Crítica
cinema

En un bosc, de nit

Crítica
música

Arrencada de cavall

Beethoven s’instal·la a l’Ateneu de Banyoles

BANYOLES