La fira d’art que sempre es renova

La fira d’art Artexpo es va celebrar a Barcelona durant vuit edicions fins al 2003. Va fracassar perquè no era selectiva. Amb el sector de les galeries dividit i enfrontat, la capital catalana va començar una llarga travessia al desert fins que va aparèixer Swab, una fira d’art boutique que prioritza la qualitat a la quantitat, que ha fet de l’art jove (i això no es correspon sempre amb l’edat sinó amb l’actitud) la seva especialitat i que té vocació internacional. La dotzena edició té lloc fins diumenge al pavelló italià de la Fira.

Si bé és cert que Swab ha perdut la frescor dels primers anys, és encomiable el seu afany de voler-se renovar edició rere edició. Potser la clau del seu èxit (resistir durant dotze edicions ho és, sens dubte) és que al capdavant hi ha una persona aliena al sector (que continua desunit): Joaquín Díez-Cascón, de professió, arquitecte. Però potser també per això hi ha un estrany distanciament entre Swab i l’escena artística barcelonina.

Aquest any, la fira no ha coincidit amb el Barcelona Gallery Weekend, promogut per l’associació de galeries Art Barcelona, que s’ha desplaçat a la setmana del 7 d’octubre. Tampoc és que compartissin massa coses, tot sigui dit. Swab no ha tocat les dates perquè hauria suposat un daltabaix per a la comunitat de col·leccionistes de fora que hi assisteixen, ja que tenen tots els caps de setmana compromesos amb altres fires. Swab en convida 60. Convidar vol dir que els paga dues o tres nits d’hotel. A canvi, se sobreentén (obligats, tampoc ho estan) que compren obra. I sembla que ho fan.

Díez-Cascón no pot respondre quan se li demana el volum de negoci que genera Swab. Diu que és impossible saber la xifra exacta, que el mercat es caracteritza pel secretisme, però sí que aporta una dada interessant: que un 70% de les galeries venen.

El fundador i director de la mostra ha pres una bona decisió. Ha transformat el pavelló en una quadrícula, sense passadís central, de manera que no hi ha jerarquies entre expositors. No n’hi ha uns de més visibles que d’altres. El lloc més privilegiat, a l’entrada del recinte, se l’han quedat dues galeries barcelonines: Rocío Santa Cruz, amb un dels estands més interessants, presidit per un espectacular tapís de Sixe Paredes, i Tactel Toormix, un espai de nova generació que té bon olfacte per al talent, com el de l’artista Fito Conesa.

És l’any amb més presència de galeries de Barcelona: 15 d’un total de 75. N’hi ha més de llatinoamericanes. 16, de les quals, 12 no havien vingut mai a Europa. Aquest és l’esperit Swab: procurar repetir el mínim nombre possible de galeries d’un any per l’altre. “És la millor manera per descobrir coses diferents que passen al món”, creu Díez-Cascón. Parlant de l’Amèrica Llatina, un dels programes més ben brodats és Mèxic en femení, dones artistes que furguen en els problemes de les dones i de les dones artistes, comuns arreu.

Els més de 300 artistes, homes i moltes, moltíssimes dones, que participen a Swab n’aborden diversos, de mals del nostre temps. De la crisi climàtica a l’herència del colonialisme. Cap rastre del conflicte polític català. Com si no existís. I això que a la fira li va fer el seu efecte perquè va coincidir de ple amb l’1-O. Díez Cascón anota que va provocar una davallada de visitants. Els 15.000 que acostumava a rebre van passar a 12.000.

A Swab sempre cal trepitjar les vores. És a dir, més enllà del programa general, hi ha altres Swabs amb continguts sovint –bastant sovint– més consistents. La secció Ephemeral en té. Comissariada per Caterina Almirall, presenta una selecció d’artistes residents a les fàbriques de creació de Barcelona. Nivell alt. De les millors coses de tota la fira, les escultures de Jessica Moroni, en què l’home i la natura formen una unitat.

Però el veritable factor sorpresa d’aquest Swab resideix en el programa de performances concebut per Alexandra Laudo sobre la relació entre art i tecnologia. El cicle, que ja va per la cinquena edició, és una aposta de l’oficina d’arts visuals de la Diputació i té l’ambició d’animar els ajuntaments a programar performances als espais culturals municipals. Si Swab serveix per a això, llarga vida tingui.