Canvi de paradigma

CANVI DE PARADIGMA

Un piano a tempo lent i un fraseig de Gisbert que evoca, potser, algunes de les cançons dels seus dos primers discos inauguren Per la bona gent. És de les cançons més tradicionals del lot, tot i que la tonada, amb un petit fragment rapejat a càrrec de Gisbert, deixa ben ràpid a entreveure que el cinquè disc del grup estarà ple de cops d’efecte.

PER LA BONA GENT

Sense res que s’hi assembli en tot el que havia fet abans Manel, Per la bona gent inclou un sample d’Alenar, de Maria del Mar Bonet, i, quan fa unes setmanes va ser presentat com a primer single, va ser qualificat tant de boutade com de genialitat. “Treure un single després de tres anys i que la primera cosa que hi soni sigui la Bonet enteníem que seria inesperat”, admet Gisbert. Sintetitzadors i altres artefactes a tota castanya.

FORMIGUES

La veu, manipulada, amb què Gisbert recita les primeres paraules, dues estrofes del poema La formiga, de Jacint Verdaguer, ens adverteix que, a Per la bona gent, la veu del cantant de Manel estarà sotmesa a tota mena d’atemptats sonors. Aires, també, de synth pop decadent per a un dels temes més trencadors del disc.

AQUÍ TENS EL MEU BRAÇ

Més experimentació, aquesta vegada amb un sample, subtil però incisiu, del Vine a la festa d’Els Pets. “Ens hem apropat al sampleig tal com ens hem apropat a qualsevol gènere al llarg de la nostra carrera”, indica Gisbert. Ritmes sincopats per a un dels temes amb més volada literària de la col·lecció, amb dues històries en paral·lel.

L’ADELA I EL MARGE

Una guitarra acústica (sorpresa!) posa en marxa un altre dels temes tradicionals de Per la bona gent, tot introduint l’Adela en el cada vegada més particular imaginari del grup.

ELS ENTUSIASMATS

Sintetitzadors i Auto-Tune sense manies per a una altra de les cançons més agosarades del disc. “Algunes nits el parc de l’Escorxador s’omplia d’ombres, hi havia guerra contra els tristos del Putxet i els sarcàstics de Badal, contra els vençuts de la Creueta. Jo era un cínic d’Horta amb rang”, canta Gisbert, que continua dient no a tots els editors que li proposen un debut com a novel·lista.

AMB UN RAM DE CLAMÍDIES

Eurodance decadent a base de teclats demodé per a una de les altres peces clau del disc, amb un encara més sorprenent sample, aquesta vegada, del Ràdio Capvespre, que, l’any 1989, Maria Cinta –el fill de la qual anava a escola amb els Manel– va firmar a mitges amb Josep Maria Bardagí. “Són cançons que ens agraden, però que, sobretot, ajudaven a millorar les nostres cançons. És una utilització, més que un homenatge”, diu Gisbert. S’hi inclou, encara que en segon pla, un altre sample: Cal que neixin flors a cada moment, de Lluís Llach.

LES RESTES

L’únic tema dels 12 que escriu –i canta– el guitarrista Roger Padilla, amb sintetitzadors però, també, un dels pocs esclats de guitarra elèctrica del disc.

TUBS DE VENTILACIÓ

El primer dels temes de pulsió new-wave del disc, amb aires finals de fanfàrria i, aquesta vegada, una secció de vents imposant-se a les màquines.

BOY BAND

Segon single del disc, amb Manel jugant a ser Talking Heads i confessant el gust de formar part d’una boy band. “L’Àlex em va dur a La Boîte al concert d’un cantautor. Vaig pensar: seré com ell (no!), vaig pensar: seré millor.”

LES ESTRELLES

La primera versió que Manel, després de transformar Common people, de Pulp, en La gent normal durant els seus inicis, inclou en un disc. Es tracta de Stars, de Janis Ian, que va arribar a Manel per via de Nina Simone i que casa perfectament amb l’ofici de cantar sobre el qual incideix bona part del disc. Ferma candidata a millor cançó.

EL VELL MÚSIC

Sample de Carabruta, de Gato Pérez, amb Sisa (“un paio encantador, ens hi entenem molt”, diu el baixista Martí Maymó) de convidat estel·lar. “Som de dues generacions diferents que, en general, han fet la guerra per elles mateixes”, indica Gisbert. Sigui com sigui, bona gent.