‘La caliente niña Julietta’

A mesura que avançava la Transició, el cinema picant s’anava convertint en cinema eròtic i les cues de cotxes gironins cap a Perpinyà anaven desapareixent. La caliente niña Julietta d’Ignasi F. Iquino està considerada pels experts cinematogràfics com una de les millors peces del gènere eròtic i, com a mínim, la de més èxit del estudis d’Iquino, amb què van recaptar gairebé cent milions de pessetes amb més de mig milió d’espectadors, xifres importants a començament dels vuitanta.

Aquesta joia del destape es va rodar entre la ciutat de Girona i Lloret de Mar i Tossa. La va produir el mateix Iquino (Ifisa Barcelona) amb Columbia Films i amb guió escrit pel mateix director. Andrea Albani, una actriu de curta volada, va aconseguir el paper de Julietta. L’acompanyaven Antonio Maroño, Eva Lyberten, Jordi Miralles, Vicky Palma –una altra especialista del gènere eròtic que va fugir ben aviat de les pantalles– i Lluís Torner.

La Julietta i en Pierre són una parella casada a qui les coses van de mal en pitjor, un matrimoni a la deriva com el d’en Mario i la Silvia, amics dels anteriors, amb qui surten sovint de restaurants o del que faci falta. El tracte habitual fa que els ulls d’un marit se’n vagin cap a la muller de l’altre, un recurs més mastegat del compte en aquest tipus de cine, en què el canvi de parelles era com un ideal. En fi, en Mario s’enamora de la Julietta i en Pierre, de la Sílvia i a partir d’aquí tot és baixada. La Sílvia està boja per aconseguir un abric de visó (un altre estàndard de l’època) i en Pierre, com correspon a l’amant, ha de satisfer les seves necessitats i l’hi acaba comprant. La Sílvia l’amaga perquè en Mario no ho sàpiga, però aquest, que és un espavilat una mica cràpula, l’acaba trobant i, ja que tenim canvi de parella també en tindrem d’abric, el regala a la Julietta.

Com a guió no és res de l’altre món, però dona peu a situacions còmiques i eròtiques i fins i tot algunes de divertides que l’han convertit en una referència d’aquest tipus de cinema, en què es tractava d’ensenyar tot allò que durant dècades havia estat tapat o que s’havia de cercar a l’estranger. Algunes escenes d’amor lèsbic entre la Julietta i la Rita, que, pel seu costat, sembla que s’han enamorat, ajudaven a mantenir l’interès de l’espectador i després d’anys de repressió van permetre xifres de recaptació espectaculars.